Tota l'agenda

Santoral

Diumenge 25 juny

Guillem, ermità; Pròsper, Màxim, bisbes; Adalbert, confessor; Llúcia i Febrònia, verges i màrtirs.

Refrany

Qui pot i no vol, quan vol no pot.

Cita del dia

La veritable vida no és més que l'adquisició continuada de consciència . (Gil Bejes Sampao)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Vilafranca de Conflent

Diumenge, 25 juny 2017

Balls

Ripoll

17.30. Sala Eudald Graells. Ball a càrrec d'Elisabeth Majoral.

Sant Jaume de Llierca

18.00. Centre cívic. Ball de saló amb l'actuació del grup Blue Moon.

Concerts

Sant Joan de les Abadesses
Clownia Festival

Espai Consciència: Taller de muralisme participatiu. Xerrada Cultura amb causa: on són les dones en l'àmbit cultural?. Somsó Batucada i Paella solidària.

Escenari Plaça Major: Microguagua, Cesk Freixas i Gossos.

Exposicions

Sant Joan de les Abadesses

Espai Art l'Abadia - Palau de l'Abadia. Ficcions, d'Isidre Manils. Fins al 16 de juliol.

Palau de l'Abadia. Pintura dels alumnes de l'Escola d'Art de Sant Joan. Fins al 2 de juliol.

La Jonquera

MUME. Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer, 1939-1950. Fins al 2 de juliol.

Espai Hall del MUME. Machettes, d'Eduardo Gómez Ballesteros. Fins a l'1 d'octubre.

Porxos de Can Laporta. La Jonquera. D'una petita vila fronterera a població global, fotografies de Robin Townsend. Fins al 25 de juny.

Olot

Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Obra pública d'RCR a Olot. Fins al 30 de juny.

Sala Oberta. Masó: Interiors, recorregut per l'interior de nou habitatges dissenyats per l'arquitecte Rafael Masó. Fins al 15 d'agost.

Sala Oberta 2La fageda d'en Joan, de Pep Sau. Fins al 15 d'agost.

HospiciArquitectura saludable i bioconstrucció, a càrrec de Gabriel Barbeta. Fins al 2 de juliol.

Museu dels Sants. Creences i religions. Llibertat, diversitat i conflicte. Fins al 28 de gener.

Ripoll

Museu Etnogràfic. Relarts. De la tradició artesana a la innovació contemporània. Fins al 27 d'agost.

Biblioteca Lambert Mata. Exposició de pintura Acríl·lic i carbonet, de Núria Rosell. Fins al 30 de juny.

Festes

Camprodon
Festa major de Sant Patllari

10.00. Parc de la Mare de la Font. Trobada de modelisme naval.

18.00. Plaça Dr. Robert. Sardanes amb la cobla Foment del Montgrí.

Albanyà
Festa major

10.30. Missa solemne amb acompanyament de l'orquestra La Principal de Cassà de la Selva.

11.30. Cercavila i trobada gegantera amb els gegants Muga i Bassegoda, colla gegantera del Port de la Selva, colla gegantera de Lladó, capgrossos de Lliurona acompanyats dels grallers de Llers i la Curcullera amb la colla de Palau de Santa Eulàlia.

Descarrega't el calendari 2017


 

Efemèrides

1950.

Tropes nord-coreanes d’uns 100.000 homes, amb equipament soviètic i amb enormes reserves, van travessar el paral·lel 38 i van envair Corea del Sud. Només dos dies després, el president dels EUA Harry S. Truman va anunciar la immediata intervenció del seu país en el conflicte, i el dia 28 l’ONU va aprovar l’ús de les armes contra Corea del Nord per aturar la invasió. Quan les forces de l’ONU havien fet recular els nord-coreans més enllà de paral·lel 38, la República Popular Xinesa va iniciar una ofensiva a favor del Nord, alhora que l’URSS proveïa de material militar els xinesos i els nord-coreans. El 1953, la guerra es va acabar amb un armistici que va fixar la frontera entre les dues Corees prop del paral·lel 38, i va establir una zona desmilitaritzada de 4 quilòmetres d’amplària entre els dos països. Amb les dues Corees ajudades per potències estrangeres, la guerra de Corea va ser una guerra subsidiària en què es combinaven estratègies i tàctiques de la primera i la segona guerres mundials.

1792.

Comencen els treballs d’amidament del meridià de París, que va de Dunkerque a Barcelona i serà l’origen del sistema mètric decimal.

1904.

Fort enfrontament a Barcelona entre ciutadans i els guàrdies civils que volien fer complir la prohibició del governador civil de ballar sardanes.

1925.

Cop d’estat militar a Grècia encapçalat pel general Theodoros Pangalos.

1993.

Fernando Arrabal és el primer dramaturg espanyol que obté el Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa.