Cultura

«Ki» intueix la rebel·lió interior japonesa

Cesc Gelabert i Frederic Amat han construït per al Grec un muntatge senzill que troba la connexió entre Orient i Occident

Ki es va estrenar al teatre kabuki de Yamaga. Hi havia expectació dels creadors per veure com rebien aquest espectacle que beu de la seva tradició però s'aparta de la seva dramatúrgia fixada a través dels segles. El mateix Tomohiko Tsujimoto temia una reacció contrària perquè, assegura, «els japonesos ens posem tensos si no entenem alguna cosa». I aquesta peça és bàsicament sensorial, uns paràmetres que potser es podrien entendre a Tòquio però que semblaven inabastables per a una població rural com la de Yamaga. Tsujimoto va encertar parcialment la predicció: els espectadors no van entendre gaire res, però, tot i així, van celebrar l'experiència gratament. Ara els artistes orientals també estan inquiets per endevinar la lectura d'un públic occidental que desconeix la seva dramatúrgia. Ki es representarà des de divendres i fins dilluns a la sala Fabià Puigserver del Lliure. Amat aclareix que és impossible reproduir la singularitat d'un teatre centenari, però pensa que també garantirà una bona connexió entre artistes i públic.

Què és Ki? És el primer so que es produeix en un teatre kabuki. Però té múltiples accepcions, depenent de la grafia (totes sonen igual): fusta, arbre, estrany, misteri, perill, esperit i, fins i tot, diable. El repte era aconseguir un punt de trobada entre les dues cultures. Per arribar-hi, apuntava ahir en una roda de premsa Frederic Amat, «primer t'has de despullar de la teva cultura». De fet, van passar tres dies de crisi, perquè els artistes japonesos no entenien unes accions que no responien a una motivació. El dilema es va tancar quan van trobar el punt de partida: «L'art neix de l'enigma», va exemplificar Amat.

Gelabert està satisfet d'un treball senzill, intuïtiu, que ha fugit de la juxtaposició (encaixar les diferents aptituds de cada creador en un mateix espai) i també dels estereotips. El treball ha permès reprendre una trajectòria, que es remunta al 1973 entre Amat i Gelabert. Per Amat, el coreògraf «sap manipular els elements de manera excepcional». El vestuari, en aquest sentit, cobra una importància vital, ja que està inspirat en els dels teatres no i kabuki.

La idea de l'espectacle neix a partir dels impactes que Amat i Gelabert van tenir en una visita de pocs dies al Japó fa uns mesos, per preparar el muntatge. «Després li vam posar el temps», diu Gelabert, encarregant al compositor Kanjuro Fujima VIII una partitura especial que partia dels instruments i els sons tradicionals. La tercera fase va ser introduir-hi el cos, la coreografia. Per això van plantejar un diàleg a tres bandes entre un ballarí contemporani, que representés el futur, la creació; un ballarí bhutto, símbol de la memòria i el passat, i el mateix Gelabert, en un paper d'esperit, fantasmagòric. Aquests tres elements van confrontant-se durant els 70 minuts de l'espectacle, fins que s'assoleix un equilibri estable. Amat també destaca un diàleg entre cos i pintures projectades que interpreta Cesc Gelabert. Per acabar, la música. Per primer cop es va incorporar sis dones a l'equip musical. Tradicionalment no hi ha espai per a les dones. Com que no van trobar músics disponibles per a aquesta aventura, van trobar l'alternativa de les dones, que, fins ara, s'han d'acontentar amb fer de professores d'aquests instruments.

Un alcalde de 100.000 habitants que porta síndries als artistes

Un privilegi. Així defineixen tant Cesc Gelabert com Frederic Amat l'experiència entre teatral i vital. En aquell poble sembla que tothom formi part del comitè del teatre. Durant un mes no van veure més occidentals que ells mateixos. Per entendre's amb els companys d'escena, havien de recórrer a voluntaris, i no sempre era un diàleg fluid. Tot i el respecte per un dels teatres de fusta més ben conservats del Japó (el seu perfil apareix fins i tot a les tapes de les clavegueres), aquella sala és considerada la columna vertebral d'un municipi amb 100.000 habitants. Gelabert exemplificava, perplex, que l'expectativa per al muntatge era tal que un dia el mateix alcalde els va portar síndries de l'hort. Per a les funcions al Lliure, el Grec ha confirmat que hi assistirà l'alcalde i una comitiva d'unes vuit persones vingudes de Yamaga. El director del Grec, Ricardo Szwarcer, reafirmava ahir l'interès de valorar artistes de casa amb creadors forans. Amat rematava la tesi: «No es coneix cap altra col·laboració de primer nivell entre artistes catalans i japonesos com aquesta.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.