Omplir l'armari després de sortir-ne

És una llàstima que a un dels grans amors (impossibles) de la meva vida no se li vegi la cara. Encara es conserva força bé.

Però és que aquella noia que vaig conèixer als 18 anys, i de la qual em vaig enamorar bojament, té ara una doble personalitat. Una identitat fictícia però que forma part d'una realitat tangible. Aquest personatge es diu Leni Cartier i es dedica a la producció de roba interior per al públic femení, i es dirigeix, especialment, al sector lèsbic. El nom de Leni el pren de Leni Riefenstahl, la gran cineasta alemanya que va col·laborar amb el règim nazi. Riefenstahl sempre es va defensar de les seves familiaritats amb Hitler tot dient que només havia tingut un tracte professional amb el règim, i no pas ideològic. El cognom fictici Cartier, fa referència al fotògraf Cartier-Bresson. Què tenen en comú tots dos personatges amb la meva amiga? Doncs que tots tres van néixer un 22 d'agost.

Però, per què no dóna la cara? Ella que sempre ha estat una persona decidida i militant en defensa de gais i lesbianes, i també de les dones? Doncs perquè encara que se surti de l'armari sempre hi queda una part poc airejada que fa olor de naftalina i que per tant és millor mantenir en discreció. A la Leni (se'm fa estrany no dir-li pel seu nom, curt, lluminós i de tota la vida) li queda un raconet on prefereix guardar la roba que no fa servir per anar a la feina.

Deixarem endarrere el passat i parlarem de la meva amiga com a Leni Cartier. Convençuda que el món de les lesbianes no té visibilitat i constatant que les marques, el màrqueting i la publicitat van dirigits bàsicament al públic heterosexual, i que només de tant en tant es fa alguna referència al mercat rosa, «però només als gais i no a les lesbianes», diu, va decidir crear una marca dedicada a les lesbianes: Bollo & Butter (http://www.bolloandbutter.com) en referència irònica al festival de moda informal que se celebrava fins fa poc a Barcelona. «No ens en fotem de res. En l'àmbit anglosaxó, Bread & Butter és una expressió que fa referència a les coses normals, a les del dia a dia. En aquest sentit, nosaltres volem donar visibilitat a la nostra situació utilitzant com a pretext la roba interior.» En el disseny de l'estampat de les peces de roba hi col·laboren artistes com ara la catalana Sabala. Bollo & Butter Barcelona Lesbian Life ofereix a més de roba interior jocs sexuals, com ara l'anomenat Agent Secret, en què les dues participants utilitzaran tots els seus gatgets per provocar l'èxtasi de l'altra (qui en vulgui més detall que entri a la plana web).

El projecte té una voluntat que va més enllà de la jugada comercial, per això, la plana web té un enllaç amb un bloc en què es parla de les novetats culturals que tenen relació amb el món lèsbic. També es parla de festes i propostes d'espectacles d'ambient sàfic. El seu lema és: «No n'hi prou de sortir de l'armari, cal també sortir de casa.» Per fer-ho, es troba l'ajut i la guia d'un reguitzell de recomanacions que es van renovant.

Una advertència perquè no hi hagi malentesos. Si es posa només «bollo» a un cercador d'internet es poden trobar receptes d'un bon nombre d'especialitats pastisseres, i també de planes pornogràfiques. Aquesta història no va d'això.