“Un gran dia per a nosaltres”
Els cooperants catalans han arribat de matinada i han passat la nit a casa
Els camions de Barcelona Acció Solidària han rebut els alliberats al Prat
“És un gran dia per a nosaltres”. Albert Vilalta va resumir amb aquestes paraules la seva emoció després de ser alliberats, finalment, ahir a Burkina Faso. Vilalta i Roque Pascual ja han dormit aquesta nit a casa, després de 21 hores de la resolució del segrest al desert de Mali i quatre més de vol cap a Barcelona. Van arribar a la mitjanit al Prat, després de 268 dies de segrest al desert del Sahel. “Semblava que la llibertat no arribaria mai”, van coincidir a admetre Vilalta i Pascual en trobar-se amb el mediador del segrest, Moustapha Chaavi, que els va conduir en helicòpter fins a Ouagadougou, des d'on van volar cap a Catalunya.
Era el punt final al seu captiveri, el més llarg dels que ha dut a terme la branca magribina d'Al-Qaida (AQMI). Precisament, els segrestadors van enviar un comunicat al diari El País en què asseguraven haver aconseguit “algunes” de les seves reivindicacions a canvi de la llibertat de Vilalta i Pascual. A banda de més de set milions d'euros –cal afegir-hi els cinc per la llibertat d'Alícia Gámez–, els segrestadors van recordar que el pagament del rescat era “una lliçó dirigida als serveis secrets francesos”. L'intent d'assalt d'un comando francès va coincidir amb la mort del cooperant francès segrestat al Sahel fa dos mesos.
El portaveu de l'AQMI va assegurar que l'Estat espanyol i els mujahidins “havien actuat amb cap” per resoldre el llarguíssim segrest. Ara el cas i el pagament del rescat queden en mans de la justícia.
Les famílies de Roque i Albert els van rebre a l'aeroport del Prat, juntament amb el president de la Generalitat, José Montilla, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Alícia Gámez, la cooperant també segrestada i alliberada al cap de 101 dies de captiveri, també els va voler donar la benvinguda. Però no estaven sols, ja que gairebé tota la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària es va tornar a reunir ahir a l'aeroport per rebre els dos companys.
La seixantena de cooperants que van fer el viatge per l'Àfrica van tornar a pujar als camions per tal que Vilalta i Pascual els veiessin en sortir de la terminal del Prat. “L'emoció ha estat tan continguda que ara sortirà i ja està sortint tota”, advertia emocionada una de les cooperants, Roser Porta.
Vilalta encara pateix una lesió a la cama dreta per la ferida de bala que li van fer els segrestadors el 29 de novembre, ja fa més de nou mesos. Camina coix i amb crosses. Tot i això, en sortir d'Ouagadougou tots dos mostraven un bon estat de salut i un somriure als llavis. La caravana solidària va acabar ahir, 268 dies més tard.
Han parlat sovint amb la família
Roque Pascual i Albert Vilalta han pogut parlar diverses vegades per telèfon amb les seves famílies. Els dos segrestats miraven de tranquil·litzar les seves esposes i familiars amb breus converses telefòniques per via satèl·lit, que es convertien sobretot en ànims i preguntes sobre la seva salut. Aquestes breus converses han contribuït a tranquil·litzar les famílies i els mateixos segrestats, conscients que les negociacions i les converses diplomàtiques estaven en marxa. Les demandes de paciència i de discreció del govern de l'Estat als familiars i a l'ONG Barcelona Acció Solidària només van trontollar fa uns mesos arran de l'alliberament d'Alícia Gámez, quan va transcendir que Vilalta havia estat ferit de bala en el segrest i que la resolució del seu cas anava per llarg. La trucada posterior a la mort de l'ostatge francès va ser la més alleugeridora. A partir d'aquí, sempre una tensa espera i la vida pendent del telèfon. Les mateixes famílies han obert un blog de benvinguda a l'Albert i en Roque perquè els amics i qualsevol persona els escriguin missatges de suport.
