Els bous BIC

Amics, açò és l'acabóse, com dirien els castellans. La festa dels bous va a estar impulsada pels governs de Madrid, Múrcia i, com no, València com a Bé d'Interés Cultural. Faltaria més. L'eix de la prosperitat no podia deixar de banda un negoci tan suculent com el que generen els bovins al solar hispà i, de passada, acontentar, si més no extasiar, milers d'adolescents i adults bouers per damunt de tot.

La doble tàctica de satisfer, per una banda, els desitjos primaris d'un sector de la població a canvi del seu vot (situació que ens recorda, verbigràcia, l'acostament de la UV de González Lizondo al món faller) i, per altra, encoratjar l'interés empresarial, o siga, els milions d'euros que fa circular al voltant de les ramaderies, sembla un motiu més de joia per a uns polítics —els nostres— tan sensibles amb la realitat cultural i, com no, econòmica de l'Estat.

Pel que fa al nostre país, tan procliu als grans esdeveniments: adès les falles, d'un temps ençà també les curses motociclistes, automobilístiques i navals, només faltava sacralitzar l'univers taurí en les seues més diverses vessants. Sobretot, atès que a Catalunya s'ha obert una etapa de reflexió i saludable crítica que pot conduir, qui sap, a la desaparició d'aquesta sagnant tradició al Principat.

Perquè, què carai, això és tindre sentit d'estat i la resta són contes xinesos! Al capdavall, mai sabrem el que opinen al respecte els milers de jònecs, bous i vaques que —després de criats— són encaixonats, transportats pertot arreu, amollats en qualsevol indret, assetjats per hordes embogides (o selectes toreros que, diuen, fan de l'engany un art davant dels aficionats), embolats i, si escau, sacrificats de mil formes i maneres d'allò més cruels i sanguinàries.

A partir que la «festa» siga declarada BIC, la normativa a l'ús «protegirà» aquestes pràctiques i les encimbellarà definitivament a caràcter de llei. Per la qual cosa, els centenars de damnificats (vull dir, ferits, impedits i morts anònims o coneguts) que causa anualment podran acollir-se ipso facto, dic jo, als beneficis que, en forma de subsidis, escamparan les administracions per allò que també formen part de la truculència pròpia de la fita. Al remat, seran a partir d'ara herois als que caldrà retre comptes, monuments al valor i homenatges. El desgavell més reprovable i al·lucinant, sens dubte.

Mentrestant, el ramat pasta amb tranquil·litat, reposa i pren forces perquè a partir de la primavera comença el compte enrere. Les places de bous i tota la parafernàlia que acompanya la fiesta nacional bullirà i, alhora, els bous al carrer satisfaran aquells que —en perjudici de l'indignat veïnat, pres per voluntat d'uns quants— necessiten rivalitzar amb el bestiar i alterar els nivells d'adrenalina per allò que la vida és rutinària i avorrida.

Endavant, els bous bic seran motiu de culte. Esperem que els impulsors del desficaci tinguen també el valor de donar exemple i rodar alguna res o, com no, tallar la corda a l'embogit animal que, bramant de dolor i impotència, és embolat en el piló davant la catarsi col·lectiva.

Som festa, fem generalitat: som fem!