Cruchaga, de jugar darrere dels davanters a córrer davant dels toros

Molts futbolistes ho passen realment malament quan arriba el dia de penjar les botes. El primer estiu sense una concentració, sense proves mèdiques, sense entrenaments per recuperar la forma i perdre pes, són un tràmit difícil de passar. El navarrès César Cruchaga ha passat aquest estiu per aquesta situació, però ho ha dut força bé. L'home que ha liderat la defensa de l'Osasuna durant les dotze últimes temporades serà homenatjat avui abans del partit amb el Sevilla: farà el servei d'honor i rebrà l'insígnia d'or del club. A més, veurà el partit a la llotja, a prop del president Patxi Izco, en lloc de fer-ho a la seva localitat de tribuna.

Per a Cruchaga, aquest no serà el primer homenatge. Aquest home nascut a Ezcároz, navarrès per tots els costats i aficionat de l'Osasuna des del bressol, es va formar a les instal·lacions de Tajonar des que tenia tot just catorze anys, i exceptuant un any de transició entre el filial i el primer equip en què va jugar al Gavà, la temporada 96/97, sempre ha defensat els seus colors. Quan es va retirar el dia que l'Osasuna va derrotar el Madrid per 2-1 i va assolir la salvació, doncs, va plorar. I tot seguit, es va llançar a una nova vida: viure sense futbol. Cruchaga però, amb 35 anys, no volia tenir temps per enyorar el que li faltava, i ha aprofitat aquests mesos per recuperar el que havia perdut. Especialment, els encierros.

«Vaig començar a córrer encierros amb quinze anys a Pamplona, i des que era futbolista professional no ho havia pogut tornar a fer», reconeixia Cruchaga, que en va córrer dos pels sanfermines, pel tram més complicat, el del carrer Estafeta, i altres a Tudela i Tafalla. Sis encierros en un sol estiu, tots vestit de blanc, com mana la tradició, i enduent-se un ensurt en un per culpa d'un corredor estranger imprudent, que gairebé el tira al terra. «Cal córrer a prop del toro, però no cal anar a tocar-lo i molestar-lo, així arriben les desgràcies», deia aquest home que ha vist com molts aficionats de l'Osasuna ja demanen que en els pròxims sanfermines sigui ell qui llenci el chupinazo que dóna inici a la disbauxa. De moment, ja ho ha fet aquest estiu a les festes de Tajonar, la població on hi ha la ciutat esportiva de l'Osasuna, i a les de Torres del Río. «I a Mendavia han fet un capgròs amb la meva cara i el meu nom. Estic emocionat, amb tants homenatges», reflexiona l'exjugador, que avui en rebrà un altre, a l'estadi on tant ha patit.

Cruchaga enyorava córrer «encierros»: aquest estiu n'ha corregut a tres poblacions diferents