La ullera de llarga vista

Havent passat una setmana des que vaig començar aquesta tanda d'articles d'agost, m'he adonat que encara no havia fet passar Josep Pla per l'ombra i n'he sentit la mancança. El cas és que he recordat el senyor Joanola, oriünd de Palafrugell amb una farmàcia a Barcelona i estiuejant a Calella que, a El quadern gris, Pla va definir com un home absolutament puntual que, al mateix temps, tenia la mania de projectar sobre les coses d'aquest món l'ordre i la precisió: «El seu ideal terrenal és: un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.» Desordenada com sóc, em sento aliena a aquest ideal. També a Pla li causava estranyesa aquest ideal maniàtic, com també se li feia estrany que el senyor Joanola, essent tan ordenat, conservés una gran curiositat. Això, «perquè si l'ordre no serveix per a corregir el turment de la curiositat, ¿de què serveix?» He pensat en aquesta observació de Josep Pla i, primer, he tendit a contradir-la en fer-se'm present gent curiosa que no em sembla gens turmentada, sinó que més aviat exerceixen la curiositat amb despreocupació i entusiasme. Després, però, he pensat que identificava la curiositat amb la mera xafarderia, aquella que du a voler saber què fan els altres, i he reconegut gent curiosa que, si no turmentada, sembla neguitosa i insatisfeta.

Tornant al senyor Joanola, Pla va aportar aquest exemple de la curiositat de l'home: «Quan passa un vaixell per ell desconegut, treu la ullera de llarga vista per tal de fer la corresponent indagació i saber a què atenir-se.» Així ho va fer un dia d'agost al jardinet de casa seva al Canadell, fet que, com sempre que hi treia la ullera, va provocar-hi un esdeveniment. Pla relata que s'hi van acostar un munt de curiosos per tal d'observar l'horitzó: «M'ho deixi veure! M'ho deixi veure! Jo també ho vull veure...» Un rere l'altre, els curiosos van mirar, però no van veure res, de manera que la desil·lusió va escampar-se pel Canadell. Què havia vist el senyor Joanola? Què esperaven veure els altres curiosos? Què no van veure a través de l'ullera? O sense l'ullera? Què no veiem esperant veure una cosa extraordinària?