Un solar comprat pel mossèn

Segons s'explica a les Notes Històriques, el 25 de juliol de 1878, mossèn Francesc de Paula Crusellas, Eusebi Mujal i Bartomeu Codorniu van fundar el Centre. Per instal·lar el primer domicili social, es va llogar una casa que tenia tenda i dos pisos, al carrer d'Alcolea. El dia de Pentecosta de 1879 es va fer una vetllada literària musical, exclusivament per a homes, a les escoles del soci Bartomeu Sala. Aquest va ser el primer acte del Centre Catòlic de Sants. A l'octubre del mateix any es va fer l'escriptura per la qual mossèn Francesc de Paula Crusellas censà a Josep Santomà un solar situat entre el carrer de San Fernando (Fernández Duró), número 10, i el de Sant Josep (Jocs Florals), número 33. El cens establia que es pagaria la quantitat de 150 pessetes cada any “en buena moneda metálica sin calderilla ni papel moneda”.

Per afrontar la construcció del nou centre, el 1880, es va optar per fer emprèstits privats a còpia d'accions de 80 pessetes cada una. Se'n van fer 135. Es van amortitzar totes i es conserven totes menys tres. El febrer del mateix any va començar la construcció del centre, inaugurat el 27 de juny amb una vetllada en què es va llegir La Puresa, de Jacint Verdaguer, fet expressament per a l'acte.

A la construcció i inauguració del centre van seguir uns temps d'activitat frenètica. El mateix any es va inaugurar el teatre; un any després es van comprar bancs, amb unes accions a vint-i-cinc pessetes que serien amortitzades per sorteig. I el 1884 es comprà, amb el mateix sistema financer, un piano.

El 1890 hi va haver la constitució oficial del centre, després de la qual es continuaren creant noves iniciatives, com la companyia dramàtica, les escoles nocturnes o la Cort Angèlica Sant Lluís Gonzaga, que va ser considerada una sucursal del Centre Catòlic.

El 1903, just un anys després de la seva estrena absoluta, s'estrenava al Centre Catòlic L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies i amb música de Miquel Ferrer, una de les obres nadalenques més representades actualment. L'autor de l'obra va assistir a la representació, que va ser interpretada només per homes i amb un adolescent en el paper de Verge Maria.

El 1907 s'acordà que la congregació dels germans Maristes s'instal·lés a Sants per impartir l'ensenyament a les escoles nocturnes del Centre. Aquest detall dóna testimoni de la feina social que es feia al centre, que el 1917 va crear la secció de nàutica; el mateix any també va obrir un gimnàs i el 1921 va crear l'Agrupació Excursionista.

Tot aquesta activitat va quedar reflectida, el 1922, en El Fulletó, la primera publicació del centre. El darrer exemplar que s'ha conservat és de l'agost del 1934.

President màrtir

I va arribar la guerra. I el centre la va viure en la pitjor de les seves formes. El mes de juliol, i amb el pretext que des d'allà s'havia obert foc contra els milicians, es va cremar el Centre. També van ser cremats la parròquia de Santa Maria de Sants, el Centre Carlista, Can Catà, Can Santomà i el col·legi dels germans Maristes. Fins a l'acabament de la guerra, el solar del centre es va convertir en un hort per als veïns.

Però no va acabar aquí el patiment, ja que en l'inici del conflicte armat va morir assassinat el que aleshores era el president de l'entitat, Francesc Heredero Estatuet.

Just acabada la guerra, es constituí el Centro de Juventud Masculina de Acción Católica de Santa María de Sans, amb aquest nom perquè, a causa dels vents de l'època, no podia ser cap altre. Recomença la normalitat. Tornen el tennis de taula i els Pastorets, però es fa al local de l'antic Casino, on es van instal·lar fins a la reconstrucció del centre. El 1941 es modificà el nom de l'entitat, que va passar a dir-se Centro Católico Parroquial de Sans. I torna també el cinema, el 1943; aquesta vegada, sonor. El 1945 surt la revista Perfil, fins a l'agost de 1952. El 1948 s'instal·la una emissora de ràdio i el 1950 es deixa de fer servir el nom de Centro Católico Parroquial de Santa Maria de Sans i es comença a utilitzar la de Centro Católico de Sans.

El 1950 va tenir lloc una junta general que prengué l'acord de reconstruir l'edifici social. S'obtingué un préstec de l'Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional, per un import d'1.468.983,60 pessetes. El 1955 es va inaugurar el nou casal, que tenia baixos i dos pisos. El 1960 va desaparèixer la secció de bàsquet, però el 1962 es va constituir la de futbol; i el 1964 van fer la primera mostra de pessebres.

El 1969 el Ministeri d'Obres Públiques va comunicar l'inici de l'expedient per expropiar el terreny del pati d'entrada al Centre per a la construcció del túnel de la nova estació de Sants. Des d'aquest moment, la història del centre queda lligada a aquesta via, ja que uns anys més tard també tindrà el metro a l'entrada.

El 1999 es comunica als socis l'oferta d'una constructora per fer una permuta que implica cedir el terreny a canvi de la construcció d'un nou centre adaptat a la legislació del moment.

L'any 2003 se'ls concedí la Creu de Sant Jordi i un any després s'enderrocava el segon local. Tres anys més tard es va inaugurar la nova seu, amb una jornada de portes obertes. El nou teatre, equipat amb modernes instal·lacions, va permetre que l'any 2009 es creés l'escola de teatre, que ha portat gent jove al centre.

L'actualitat de l'entitat és viva, amb la coral Estel, seccions de tennis de taula i, sobretot, amb l'escola de teatre, que ha aportat la presència i el trànsit de nens i nenes a la seu. Castañé mostra la seva esperança que això vingui acompanyat de nous socis i de més possibilitats de relleu en els llocs de responsabilitat. Preguntat pel futur de l'entitat, i una vegada expressada la seva voluntat de trobar substitut, el president augura molta salut per al centre, que ara basa el seu finançament, sobretot, en el lloguer del teatre, una sala polivalent on les entitats del barri poden fer tota mena d'activitats. La limitació d'espai els impedeix créixer amb noves seccions, però això no els impedeix pensar en una consolidació de les creades recentment i aconseguir que el centre mantingui la seva dilatada presència al barri de Sants.