Què podem fer pel Congo?

En les darreres setmanes han proliferat les anàlisis sobre la guerra que, des de mitjans dels noranta, té lloc a la República Democràtica del Congo (l'antic Zaire). Novament, els mitjans rescaten un «conflicte oblidat», caracteritzat sobretot pel drama humanitari que pateix la seva població, especialment a l'est del país. S'estima que, en poc més d'una dècada, han mort més de quatre milions de persones com a conseqüència directa o indirecta de la violència de la guerra. Mentrestant, diàriament, una part considerable de la població (especialment les dones i les nenes) és víctima dels abusos sexuals i de tot tipus de violacions dels drets humans.

Què està passant al Congo? En els darrers mesos hem assistit a l'auge i caiguda del general Laurent Nkunda, líder d'una milícia de congolesos d'ètnia tutsi (l'anomenada CNDP) que, segons el mateix Nkunda, pretén protegir-se de les agressions de les milícies ruandeses d'ètnia hutu (FDLR), acusades de participar en el genocidi de Ruanda del 1994 i des d'aleshores refugiades a l'est del Congo. El govern ruandès de Paul Kagame (tutsi), amb el suport polític i logísticdels EUA, ha donat suport al grup de Nkunda, sota pretext de perseguir els membres del FDLR implicats en el genocidi. No obstant això, gràcies a la pressió diplomàtica, fa poques setmanes el govern congolès de Joseph Kabila i el seu homòleg ruandès Kagame, van arribar a un acord inesperat pel qual es comprometien a col·laborar per posar fi tant a les milícies del CNDP com a les del FDLR. Nkunda va ser arrestat per l'exèrcit ruandès, mentre que el govern de Kabila espera la inserció a l'exèrcit congolès de totes les milícies tutsi del seu territori. Tot plegat, un episodi més en un conflicte que clava les seves arrels en les conseqüències del genocidi de Ruanda però que caldria explicar des dels terribles efectes de l'època colonial de Leopold II (vegeu el llibre d'Adam Hochschild El fantasma del rei Leopold) o de la dictadura de Mobutu Sese Seko.

Quines són les causes d'aquest conflicte? En l'anàlisi de guerres com les del Congo sovintegen dos tipus de visions. La primera ens explica aquest escenari des de la idea de les «lluites tribals i els odis atàvics». De fet, Mario Vargas Llosa ha recreat en un recent reportatge (El País 11-1) una visió que per primordialista i biodeterminista es creia superada i que ens convida a entendre el conflicte congolès com una «guerra sense motivacions ideològiques». La segona visió és la d'aquells que, com l'articulista Johann Hari, han insistit en la idea d'una guerra pels recursos naturals (especialment pel coltan). La implicació d'infinitat de països de la regió, la influència de potències internacionals o la presència de nombroses empreses (denunciades pels informes de Nacions Unides) evidencien la importància dels recursos com un factor combustible del conflicte. De totes maneres, l'explicació és molt més complexa. Els greuges intercomunitaris, l'impacte de la història o el paper dels actors externs són altres elements que hem d'incorporar en un context que cal entendre des de dimensions més regionals i transnacionals.

Què podem fer pel Congo? Algú va dir que «el Congo és la guerra de tots». No només per les implicacions morals que hauria de suscitar aquest drama humanitari, sinó sobretot per les responsabilitats que hi tenen les empreses i els governs occidentals. I, òbviament, per la responsabilitat que tots nosaltres tenim com a consumidors de tecnologies (MP3, Ipods, ordinadors portàtils, consoles, etc.). No és demagògia, és una realitat que ens vincula estretament amb aquest i altres conflictes que es viuen al continent africà. Denunciar la doble moral dels nostres responsables polítics, exigir la fi i el control del comerç d'armes o invertir el nostre model de consum són tasques difícils, però al cap i a la fi realistes i al nostre abast.