Opinió

LA TRIBUNA

Crònica definitiva de la barbàrie

Saul Friedländer analitza la implacable marxa de la maquinària nazi

En els darrers anys s'ha publicat molt sobre l'Holocaust, de tal manera que el tema ha generat un corpus literari força complert, amb una llarga llista de llibres ben documentats i amb alguns de prescindibles, fins de qui ho ha aprofitat per inventar sobre històries irreals o fantàstiques. Molt s'ha escrit de la Xoà i molt hi ha per escriure, més quan el fet biològic fa que en aquests anys estem davant els darrers testimonis directes de la barbàrie, després, només el treball de recerca dels investigadors farà que es pugui anar completant la crònica del despropòsit. Amb tot, tenim prou informació i prou bona per fer-ne un relat quasi definitiu.

Després d'una vintena d'anys de treball directe en l'obra i amb el pòsit de tota una vida, l'historiador Saul Friedländer, a les darreries de l'any 2007, tancà un exhaustiu estudi sobre el Tercer Reich i els jueus, una de les obres destinades a ser cabdals per al coneixement de la Xoà i la crònica quasi definitiva de la persecució i l'extermini dels jueus durant la dotzena d'anys de l'apogeu nazi. Ara, amb unes dues mil pàgines dividides en dos volums, Galaxia Gutenberg ha publicat la versió castellana.

Friedländer, jueu txec nascut a Praga, amb sis anys emigrà amb els seus pares a França per estalviar-se la bota nazi, que un any després entrava a París i els obligava a una nova fugida. Amagat per una família amiga, prop de Vichy, els pares eren detinguts i enviats a Auschwitz, destí final del llarg viatge. Acabada la guerra i sacsejat per l'Holocaust, el jove Saul abraça la religió judaica i es trasllada a Palestina, on farà una reconeguda carrera intel·lectual i es dedicarà especialment a la investigació i divulgació de la Xoà. El seu treball completa i supera el fins ara més documentat, el famós La destrucció dels jueus europeus, de Raul Hilberg, i està destinat a ser la crònica de referència.

Amb una documentació inqüestionable, Friedländer analitza l'implacable marxa de la maquinària nazi, des de la pròpia creació d'una consciència col·lectiva antisemita fins al segrest de les voluntats dels països democràtics i el mateix desconcert del poble jueu. Una cascada de dades i testimonis teixeixen la crònica del drama, on es fa palès que gran part de la societat europea optà per mirar cap a un altre cantó quan s'aplicava el primer extermini industrialitzat de la història. I Friedländer fa un treball impressionant en la feina de basar tota la segona part dels estudis en els dietaristes, veritables informadors del dia a dia de l'Holocaust.

Els dietaristes són els que escrigueren diaris personals durant el poc o llarg temps que gaudiren de la vida, amb grans aportacions, com les de Victor Klemperer o Mikhaïl Sebastian, però també la de molts anònims petits relators, alguns dels quals veieren interromputs els relats per l'esperada detenció o la fatídica hora de la crida. Una desconeguda Elisheva, a Stanislawów, deixa dit que “escriure tot això no té cap sentit; és un fet que no sobreviurem, però un dia el món ho sabrà tot”. Gent que sabien que el seu final era proper i no volien abandonar el deure de deixar constància d'un món injust i d'una violència desfermada que calia denunciar en una visió de futur i un compromís de poble. Infinitat de dietaristes donen el millor testimoni de la magnitud de la tragèdia. Saul Friedländer presenta un treball impressionant, imprescindible per qui vulgui conèixer amb profunditat la història d'una gran tragèdia.

Salomon Kalmoviz fou un pelleter jueu vienès que fugí d'Àustria abans de l'annexió. A la fi del malson tornà a Viena i recuperà el negoci. Cada matí anava fins al quiosc i demanava el Völkischer Beobachter (L'observador popular, diari oficial del partit nazi) i el quiosquer invariablement li deia que no havia sortit, fins que al cap d'uns dies de la mateixa petició li digué que aquest diari no sortia ni sortiria mai més; “ja ho sé –respongué Salomon–, però és que m'agrada començar el dia amb una bona notícia”. Esperem que la notícia del quiosquer perduri en la nostra societat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.