Administracions

Barcelonès

El Suprem mutila la norma de Barcelona sobre el català

L'alt tribunal ratifica una resolució que suspèn cautelarment set articles del reglament lingüístic municipal

L'Ajuntament afirma que el català continuarà sent la llengua vehicular de la institució

Els intents de l'Ajuntament de Barcelona per convertir el català en llengua de ple dret a la institució han rebut una nova estocada des de l'esfera judicial. El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que desestima el recurs interposat contra una decisió anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on es decretava la suspensió cautelar de l'aplicació de set articles del reglament lingüístic de la corporació. En tots s'emfatitzava de manera clara i desacomplexada una aposta política per convertir el català en l'idioma preferent de la corporació.

Aquesta normativa de caràcter eminentment intern va ser aprovada el febrer del 2010, a finals de l'anterior mandat del bipartit (PSC i ICV-EUiA), però des del primer minut de joc van tenir l'oposició fèrria del PP. En un gest que va provocar un turmentós brogit mediàtic i partidista, la formació liderada per Alberto Fernández Díaz va decidir recórrer als tribunals per demanar l'anul·lació del reglament, amb l'argument que marginava la posició del castellà en un marc legal que estableix el caràcter bilingüe de les administracions. Pocs mesos després, el TSJC dictava una interlocutòria que suspenia cautelarment set articles del text –3.1, 3.2, 3.4, 5.5, el primer apartat del 7, 12 i 18– amb el pretext que, cap ni un, té encaix en l'actual marc jurídic espanyol. A banda de recalcar que l'Ajuntament ha de fer servir el català en les seves “actuacions internes”, els articles afectats també estableixen, entre altres coses, que s'ha d'utilitzar la llengua autòctona del país a l'hora de fer les actes dels òrgans rectors de la corporació –les del ple, comissions de govern o informatives– o a l'hora d'expedir determinats expedients, si bé en aquest últim
cas s'especifica, textualment, que si la persona sol·licitant així ho expressava, el document li seria entregat en castellà.

Esperant la definitiva

El que ara ha fet el Suprem, ha estat fallar en contra del recurs de cassació que l'aleshores equip de govern va elevar contra aquesta resolució. La secció quarta de la sala del contenciós administratiu de l'alt tribunal ha entès que en aquests set articles “hi ha mandats concrets i específics en què el significat excloent del castellà és clar i manifest” que, a parer seu, justifiquen que l'aplicació de tots set hagi de ser suspesa de manera preventiva o temporal “per evitar un perjudici de difícil o impossible reparació”. Un pronunciament que en cercles polítics ja era l'esperat amb certa resignació donats els precedents de l'Estatut i la immersió lingüística a l'escola.

Malgrat que no es pugui recórrer contra la sentència, fa referència únicament i exclusivament a una mesura cautelar com és la suspensió de set apartats concrets de tot un reglament. De fet, el TSJC encara no ha emès la seva resolució sobre el recurs que va presentar el PP per tombar tot el text, i aquest és el ferro roent al qual s'aferra el govern de CiU per esperar que, al final de tot aquest procés, s'aca-
bi validant jurídicament aquesta normativa. “Confio que la sentència definitiva sigui favorable a la institució”, va apel·lar ahir l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Paral·lelament, el seu primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, va afegir que la decisió del Suprem no afecta a la pràctica el dia a dia de la corporació ni la seva relació amb els ciutadans. “El català és la llengua vehicular del consistori, i el reglament garanteix els drets individuals de totes les persones”, va afegir.

En aquesta tessitura, el més previsible és que aprofitant la comissió de Presidència que se celebra demà hi hagi un pronunciament polític ampli en defensa de l'ús del català per part de la institució. Un clam que es plasmarà a través d'una proposició que el grup d'Unitat per Barcelona (UxB) va entrar ahir
mateix al registre, per
la via d'urgència.

LA FRASE

El reglament està en vigor des del 2010 i des d'aleshores s'ha aplicat sense cap mena de problema
Joaquim Forn
primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de barcelona

Crítica de les esquerres a un PP que es queda sol

L'ampli consens que va suscitar en el seu dia l'aprovació del reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona, es va reproduir ahir per criticar la resolució del Tribunal Suprem. El nou líder del PSC local, Jordi Martí, va voler recalcar que no hi ha “ni raons socials ni culturals” que puguin justificar aquest fustigament jurídic contra el català, i alhora va aprofitar per llançar un dard a CiU per mantenir acords amb “la formació política [el PP] que mostra hostilitat envers la nostra llengua”. Ricard Gomà, president del grup d'ICV-EUiA, va parlar de la decisió de l'alt tribunal en termes “de nova agressió intolerable al català” i també va recalcar “la solitud del PP en els seus atacs al model social, cultural i lingüístic que ens és comú”. Els populars també van ser objecte de dura censura per part del regidor d'Unitat per Barcelona (UxB), Jordi Portabella, que va assegurar que es tracta d'un partit “nociu per als interessos de Barcelona i Catalunya”, i que va recalcar l'impacte negatiu que tindrà per a la relació entre l'Ajuntament i el ciutadà la ratificació de la suspensió cautelar de set articles del reglament.

A tot això, el PP va optar ahir per demanar “sentit comú” a l'Ajuntament “i que garanteixi el dret dels ciutadans a ser atesos de manera bilingüe”. També va recalcar que “per enfortir el català no s'ha d'excloure el castellà”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.