Infraestructures i serveis

Un estudi aconsella allargar el ramal de mercaderies de Girona fins a Flaçà per no saturar la línia de tren

El document, encarregat per la Cambra, analitza el futur ferroviari de la demarcació

L'estudi determina els diversos horitzons en què s'han d'executar les obres que hauran de permetre millorar la xarxa ferroviària gironina, amb l'objectiu de posar-la al dia i facilitar el pas de trens de mercaderies, conjuntament amb el desenvolupament de terminals de mercaderies. «Volíem comprovar si encaixa la planificació ferroviària amb el futur logístic de les comarques gironines», deia ahir un dels redactors de l'estudi. Una de les propostes és allargar el bypass de mercaderies fins a Flaçà, per evitar el desnivell dels túnels urbans de Girona i no coincidir amb el trànsit de regionals i rodalies que hi haurà a les vies.

A grans trets, i separats en els horitzons 2016 i 2026, s'aposta per convertir en ample mixt les dues vies entre Figueres i Portbou, completar l'anella de Figueres i també la terminal del Far d'Empordà, amb connexions en ample internacional i ibèric. A més, també es proposta allargar el tercer carril de Girona fins a Mollet en la via convencional, per facilitar-hi el pas de mercaderies sense haver de canviar de via. D'aquesta manera es vol evitar que l'augment de trànsit de trens d'alta velocitat repercuteixi en els de mercaderies.

2,5 milions de tones de mercaderies

El 2007 les diferents estacions de mercaderies de les comarques gironines van moure més de 2,5 milions de tones de mercaderies. La diferència entre el complex de Portbou i Cervera i la resta d'estacions és abismal, perquè només en el primer la xifra era de 2,3 milions. A les terminals de Girona i Vilamalla hi va haver moviments superiors a les 100.000 tones, mentre que a Maçanet, Figueres, Llançà i Ripoll les quantitats van ser insignificants. La potenciació de Portbou com a terminal de mercaderies ha de servir per fer-hi arribar l'ample internacional, segons l'estudi una peça clau en els fluxos ferroviaris internacionals, si bé l'activitat pot anar-hi disminuint i s'hauran de buscar altres usos a les instal·lacions. La gran aposta ha de ser la terminal intermodal del Far d'Empordà, ara en construcció, on convergiran tant la línia del TAV com la convencional.

L'estació del TAV a l'aeroport, important

La connexió amb l'aeroport de Girona és un altre dels punts que destaca l'informe, ja que es considera «fonamental» l'estació per al TAV, per aprofitar-la tant pel que fa a passatgers com a mercaderies. Un dels principals problemes que es plantegen és la distància entre la terminal de l'aeroport i la futura estació, que es calcula que serà d'uns 550 metres, superior a la d'altres aeroports. Per això s'aconsella que la zona de serveis que el pla director urbanístic preveu fer al voltant de l'estació prevegi la integració urbana entre l'estació i la terminal de l'aeroport, connectant els dos punts amb un sistema de transport que permeti un trasllat ràpid i continu. L'estació del tren convencional també s'hauria d'aprofitar en aquest cas específicament per a les mercaderies, que haurien de donar servei a la indústria local.

«El problema és que Salt no el vol»

La Cambra de Comerç va presentar ahir l'estudi durant el seu ple, al qual va assistir el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El conseller va recordar que moltes de les actuacions que planteja l'estudi ja estan incorporades a la planificació tant del govern català com del de l'Estat, i va identificar els principals problemes per completar tota la xarxa ferroviària que ha d'assumir tant el transport de viatgers com de mercaderies al seu pas per les comarques gironines, i que poden originar colls d'ampolla. Respecte al bypass per a les mercaderies de Girona, va afirmar que «el problema és que passa per Salt, i allà no el volen». L'altre és completar la variant de Figueres, davant l'oposició local que ha generat tot el que s'està derivant del projecte del TAV: «Hi ha qui no vol canviar de lloc l'estació, doncs imagineu tancar l'anella», va dir. Respecte a l'estudi, va afirmar que un cop s'hagin acabat les obres de la línia d'alta velocitat, això permetrà reorganitzar la circulació de trens a tota la xarxa, i generar més espais per a les mercaderies. També va destacar el valor que aquest nou escenari logístic ha de representar per a l'economia del país. Finalment, el president de la Cambra, Domènec Espadalé, va demanar al subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets –present en l'acte–, que l'Estat agiliti els projectes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.