Molts barcelonins tenen com a afició passejar de tant en tant per la Sagrada Família amb la il·lusió de detectar les novetats en la seva fesomia. L'últim que han vist de nou ha estat el pòrtic superior de la façana de la Passió i la Sagristia de Ponent. Doncs bé, el que vindrà a partir d'ara sí que serà per embadalir-se. La construcció de les sis torres centrals ha deixat de ser aquell repte que no es gosava marcar en un calendari. Les sis impressionants columnes, amb la de Jesús, de 172,5 metres, tocant el cel de Barcelona, començaran a enlairar-se el mes que ve.

Queden deu anys per acabar les obres del temple que Gaudí va deixar a mig fer. El 2026, l'any del centenari de la mort de l'arquitecte, serà un moment d'èxtasi. I de tot el que encara queda per fer, un 30% del monument, el bosc de torres és el més apassionant, complex i visualment impactant.

L'equip d'arquitectes, amb Jordi Faulí al capdavant, ha necessitat el seu temps per decidir el millor sistema per aixecar aquests pilars d'alçades descomunals. Finalment, s'ha decantat per uns panells de pedra posttesada, és a dir, amb unes barres de ferro a l'interior que en garanteix la seva resistència a prova de vent i sismes. Aquest era un dels grans maldecaps dels tècnics: trobar un mètode que fes possible unes estructures tan pesants. S'havia estudiat l'opció metàl·lica, però al final el protagonisme el tindrà la pedra (que no és de Montjuïc sinó una barreja que imita les seves característiques tonalitats) amb aquests tensors dins seu, del tot invisibles des de fora. No és una tècnica verge; s'ha fet servir en d'altres edificis, “però mai en una de les proporcions de la Sagrada Família. En aquest sentit, sí que serà un procediment únic al món”, emfasitza Faulí.

Ahir, en la clàssica visita d'obres que es fa per a la premsa els dies previs a les festes de La Mercè per anunciar les jornades de portes obertes (divendres, dissabte i diumenge), Faulí va explicar com creixeran les torres. La sort és que disposen d'un taller lluny de la Sagrada Família, un solar immens del Bages, al terme municipal de Gaià, que és, de facto, el lloc on veritablement s'està construint el temple. D'allà surten els fragments que després s'encaixen al monument, com si fos un Mecano. Les sis torres també es construiran així. Per anelles de panells de pedra. Cada torre té un nombre d'anelles, o nivells, diferent: dotze la de Jesús; dinou la de la Mare de Déu, i tretze les dels evangelistes. Tampoc són iguals les mides dels panells de pedra que van a cada torre. Els més grans són els de la de Jesús, uns monstres de cinc per quatre metres. Els pesos també varien molt. El més espectacular arriba a les 24 tones.

Tot va així, a la Sagrada Família. Tot es pensa i es fa de manera gran. La feinada és immensa perquè s'han de fabricar un total de 800 panells. Però Faulí i el seu equip ho tenen tot controlat. El ritme de la construcció està calculat mil·limètricament d'ara i fins al 2020 (“sempre que es mantingui el nivell d'ingressos, uns 25 milions d'euros anuals”), que és quan els sis pilars estaran acabats. Només els faltaran els pinacles, per als quals es necessitaran un parell d'anys més. La col·locació de la creu de quatre braços (farà quinze metres) dalt de la torre de Jesús, que serà un mirador sense parangó a tota la ciutat, promet ser una fita històrica. Els visitants hi accediran per un ascensor de vertigen. La torre de la Mare de Déu estarà coronada per una estrella.

Torres a part, la pròxima dècada també s'hauran d'afrontar altres reptes. La Sagristia de Llevant, tres capelles, la no menys important restauració de la façana del Naixement i, és clar, la façana de la Glòria. Faulí es mostra prudent i no entra a parlar ara de la complicada reforma urbanística, amb demolicions de blocs de pisos inclosa, que comportarà acabar del tot el temple. L'arquitecte que probablement culminarà el somni de Gaudí té, ara per ara, unes altres prioritats.