Ara mateix, el més preocupant és la reducció de la aportació l'Estat a Agroseguro. Significa que les assegurances pujaran un 25%. La ministra ens va dir que estaven amb pressupostos prorrogats i sense govern, però també estaven prorrogats l'any passat. També diuen que hi ha més hectàrees assegurades. Després d'anys hem aconseguit que quasi tothom asseguri, si pugen la quota la gent no assegurarà. En cereals l'assegurança es pot pagar, però en fruita dolça la quota ja és molt alta i el sector arrossega 3 anys dolents.

Si volguessin, no n'hi hauria cap. El preu el fixen tres grans cadenes de distribució, que dominen el mercat i des del govern no hi ha hagut mai voluntat per acabar-ho. El que interessa al govern és que el preu dels aliments sigui barat: la gent ha de menjar, però també anar de vacances. També ens hem de guanyar la vida. Les distribuïdores estan obligades a etiquetar la procedència de la fruita i es fa a tot Europa menys aquí, amb alguna excepció. Crec que el consumidor triaria comprar abans una poma d'aquí que una que s'ha passat dos mesos en un vaixell, tractada no saps amb quins productes. Arriba un moment que veus el teu pare tot el dia pencant, vas fent, però no et sobra res, i prefereixen anar a qualsevol altre lloc.

Sí, però jo vaig estudiar-hi i érem 30. Fent de pagesos professionals, ara en som uns 6. I parlo d'uns anys en què ens guanyàvem millor la vida. N'hi ha que van a l'escola agrària pensant que, si no els surt res més, aniran a ajudar el pare, fins que trobin una altra cosa. I n'hi ha que acaben fent les incorporacions, però al cap de 5 anys que s'acaben els ajuts, pleguen.

S'hauria de ser seriós. Si et concedeixen un ajut, que no te'l retallin un 70% després perquè et diuen que no hi ha diners. Els nostres competidors, com Alemanya, sí que fan les aportacions que els toca dels fons europeus per a la seva pagesia.

Durant molts anys, aquí es predicava que no volien latifundis com a Andalusia, i ara s'estan creant a Catalunya. Inversors potents de gent que no són pagesos compren hectàrees pertot arreu. A Lleida, copen els terrenys per on passarà el canal Segarra-Garrigues. Estem creant uns monstres, mentre als fills dels pagesos, els fem plegar. Estem treballant al revés.

Sí, hi ha molts d'aquests joves que ja porten tractors per a les grans empreses, perquè amb la seva explotació no es guanyen la vida. I en aquest canal, diuen a pagesos de 80 anys que els arrendin la terra, que els posaran el reg i els la retornaran d'aquí a deu anys. Aleshores ells ja no hi seran i tota aquesta terra se la quedarà la indústria. No s'ha cuidat mai la pagesia.

Dins el govern, Agricultura no té gaire pes. De diners, n'hi ha pel que un vol. Si Serret no aconsegueix que el seu departament sigui el més important i li donin els diners que toquen, malament rai. Volen que cuidem el territori, però no ens hi guanyem la vida. Els dos anteriors consellers ho van fer fatal, i la nova consellera no va ben encaminada, tot i que coneix el terreny i té voluntat.

No existeix la ramaderia que no caga. Volem granges, però les dejeccions no se sap on s'han de portar, perquè tampoc es vol afrontar l'obertura de plantes de tractament. Les integradores se n'aniran a Aragó, on hi ha menys traves per obrir granges. Cal afrontar el problema.