Reclamen a la promotora de Jardins de Reus que revisi els immobles pels desperfectes

La urbanització Jardins de Reus, que es va edificar ara fa uns vuit anys, arrossega des del principi uns suposats desperfectes constructius que afecten ni més ni menys uns 200 veïns de la zona. A tots aquests residents fa temps que se'ls ha acabat la paciència, ja que, segons asseguren, estan cansats de reclamar sense èxit a la promotora que els solucioni els problemes que presenten els immobles (tant els pisos com les cases). Tot i aquesta falta de resposta, però, declaren que no es donen per vençuts i és per això que, mitjançant el seu advocat, han presentat al jutjat de primera instància de la capital del Baix Camp una demanda de conciliació amistosa amb la promotora, amb la finalitat que aquesta reconegui les seves reclamacions i s'avingui a una sèrie de propostes que li trameten. En concret, tot i que sembli molt obvi, la primera qüestió que esperen que admeti és el fet «que va ser la promotora del conjunt d'edificis coneguts com a Jardins de Reus, que integren les comunitats i les mancomunitats conciliants». A aquesta petició, hi segueix la sol·licitud que els faciliti la identitat dels professionals que van intervenir en el transcurs del procés d'edificació (els arquitectes superiors i els arquitectes tècnics), així com les empreses constructores que hi van participar.

Per últim, els veïns reclamen que se'ls doni una còpia íntegra del projecte; que la promotora accepti que els edificis presenten «desperfectes i vicis constructius»; que s'hi realitzi una inspecció conjunta en la qual participin el representant de la part conciliant i els tècnics, amb l'objectiu de detectar totes aquestes avaries i buscar-hi una solució i, finalment, que la promotora també confirmi que ha rebut nombroses reclamacions per part dels propietaris en relació amb tot aquest seguit de problemes.

Segons explica l'advocat dels afectats, Pere Rubio, tot i que va presentar aquesta demanda a Reus, «la competència correspon als jutjats de Barcelona», on estan pendents que s'incoï el procediment i que els assenyalin dia i hora per celebrar l'acte de conciliació. Rubio considera que la manera d'actuar dels veïns és exemplar i deixa entreveure la «bona voluntat d'aquests per tal d'arribar a una entesa». Així es vol evitar de moment denunciar a la promotora i anar a judici, si bé el lletrat avança que si no queda cap altra sortida arribaran als jutjats.

Una de les veïnes, Rosa Manzebón, va explicar que la promotora «s'ha desentès» dels desperfectes que s'hi han anat detectant, ja que per molt que s'arregli una esquerda o una humitat, al cap del temps tornen a aparèixer i, segons aquesta veïna, això significa que l'habitatge té deficiències estructurals des de l'inici. Ara com ara, els veïns van arreglant pel seu compte algunes avaries, amb despeses que de vegades pugen entre 1.500 i 2.000 euros. Són reparacions que han de pagar els veïns sense que la promotora n'assumeixi el cost. Un altre veí, Gerard Dalmau, va explicar que va dur a judici la promotora i que ja n'ha rebut una indemnització. A banda d'això, va manifestar que s'hi ha construït un traster en un pàrquing, sense permís d'obres. El problema, segons va indicar, és que hi ha hagut desperfectes que afecten de manera particular, però també a nivell de comunitat, i això fa difícil arribar a una solució.