literatura
reivindicació
L'hora de Montserrat Roig
Un quart de segle després de la seva mort prematura es reivindica el valor d'un llegat prolífic que abraça literatura, periodisme, feminisme i compromís
“Només les vides que no tenen sentit arrabassen la vida que sí que en té.” És una frase escruixidora, un testament en forma d'última ratlla dirigida al lector que la llegia a la premsa i la qual clou l'últim article que Montserrat Roig (1946-1991) va publicar a la contraportada de l'Avui el 9 de novembre de 1991. L'escriptora va morir el 10 de novembre de fa 25 anys quan en tenia 45, víctima d'un càncer de mama.
La seva mort, prematura –“a una edat en què molts dels autors encara no han publicat el que seran les seves millors obres”, recorda Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes– l'ha mantinguda en un oblit injust. Borràs afegeix, però, que no és el cas de la Roig, amb “obra de prou qualitat per formar part de les millors pàgines de la nostra literatura”.
Montserrat Roig és “la primera escriptora total que ha tingut la literatura catalana”, assenyala l'escriptora Marta Pessarrodona, referint-se a una obra plural i abundant –40 llibres en 45 anys de vida–i que abraça novel·la, narracions, assaig, biografia, periodisme i teatre. “A Montserrat Roig no se li ha fet prou justícia”, conclou Aina Torres, autora de La memòria viva. Del seu llegat, 25 anys després, en destaca des del punt de vista literari l'esforç de buscar els precedents d'una tradició literària femenina, a més de ser una cronista de l'època: de la dona dels anys setanta i fer de l'Eixample i d'aquella Barcelona de patis interiors amb olor de sofregit la seva geografia literària. La seva condició de dona, catalana i d'esquerres amara la literatura i li dóna una visió particular. Des del vessant periodístic, Aina Torres ressalta de la Roig “haver vist els silencis de la història i posar-los veu”. Sobretot amb una obra cabdal, monumental, com és Els catalans als camps nazis (1977); el periodista i exdiputat David Fernàndez explica que la seva lectura, d'adolescent, li va “destarotar la vida” i li va ensenyar que periodisme és una estranya barreja “de rigor i compromís, decència i honestedat, constància perseverant i desig inatrapable de llibertat”. I amb el programa d'entrevistes Personatges , a TVE, recupera noms de la “cultura catalana arrabassada per la força de les armes i connecta amb tota la tradició republicana que la història havia silenciat”.
Els Països Catalans
Les entrevistes a Ovidi Montllor , Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, figures del País Valencià, a TVE, posen de manifest “que tenia molt present la realitat dels Països Catalans”, assenyala Aina Torres. Quant al periodisme, un apunt que fa Mònica Terribas en el pròleg de La memòria viva, en el qual es demana si fem tard per reivindicar Montserrat Roig, i en valora sobretot el mestratge: “Observar la realitat, caçar al vol un detall en què no ens hauríem fixat, i escriure'l amb punyeteria però sense voluntat de ferides, és el que la Roig feia tan bé.” La perspectiva feminista li ha pesat? Aina Torres ho considera un valor afegit, “la mirada necessària d'obrir les finestres de les cases on la història havia tancat les dones”. La periodista Rosa Montero és clara: “Els mandarins de la cultura la van jutjar de forma paternalista i despectiva. Va tenir crítiques negatives totalment immerescudes i no li van concedir el lloc que li pertocava.”
El principal valor d'una dona “vital, engrescadora, generosa, inquieta i apassionada”, escrivia la crítica Imma Merino a Presència al cap de poc de la seva mort, és que “posa Catalunya en el mapa europeu”, recalca Betsabé Garcia, autora d'Amb uns altres ulls. Per ella, Roig “treballa per la cultura de manera molt compromesa i amb una intel·lectualitat molt preclara”. En destaca la projecció internacional, “no tan encaixonada en el món català”, de l'autora de L'hora violeta (1981), El temps de les cireres (1977) o La veu melodiosa (1987), “innovadora i interessant i que no ocupa el lloc que li correspon dins del cànon de la literatura catalana”, assenyala Marta Pessarrodona.
De la divulgació de l'obra de Montserrat Roig, essencial per explicar també qui era; nascuda en la postguerra, filla de la petita burgesia liberal [el seu pare, Tomàs Roig, escriptor i advocat; la seva mare, Albina Fransitorra, activista política i literària, molt avançada al seu temps, d'esquerres, feminista i independentista] hi ha feina per fer. L'escriptora Bel Olid ho reivindica així: “Se'm fa estrany haver llegit a l'institut autors de la seva generació d'una vàlua discutible i que a ella se l'obviés, en canvi.”
AMB LES SEVES PARAULES
Llibres i actes d'homenatge
-
Portada del llibre "La memòria viva" (Sembra Llibres) d'Aina Torres ARXIU EL PUNT AVUI. -
Portada del llibre "Amb uns altres ulls" (Roca Editorial) de Betsabé Garcia Arxiu.
Dues autores la reivindiquen en dues biografies. La memòria viva (Sembra Llibres), d'Aina Torres, fonamentat en els quatre fronts en què l'autora va desplegar el seu compromís: la literatura, el periodisme, el feminisme i la memòria històrica. Amb uns altres ulls (Roca Editorial), de Betsabé Garcia, és una extensa biografia nodrida amb les fonts orals i els arxius personals d'una vintena de persones properes a l'escriptora.
Aquest vespre, a les sis, a la seu del Col·legi de Periodistes , s'inaugura una exposició amb fotografies de Pilar Aymerich. La Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans ha organitzat activitats i xerrades de l' Any Roig . Demà, el dia de l'aniversari, hi ha un homenatge al Teatre Medir de Sants organitzat per Òmnium i l'editorial Roca, i a les set del vespre, a l' Espai País Valencià, hi haurà l' acte de commemoració del 25è aniversari.