Paradoxes felices de la vida... El dissabte, a Olot, quan començava a marxar la llum natural, es van començar a encendre foc i llums sota un pilot de formes creatives que van convertir el centre i l'espai fluvial més proper en un verdader laboratori d'aquestes dues energies. Eren la cinquantena de propostes del festival del foc i de la llum Lluèrnia. Es pot afirmar, doncs, que Lluèrnia va tornar Olot als seus orígens volcànics per unes hores, des de la posta del sol rere la muntanya de Santa Magdalena fins a la mitjanit.

Els milers d'espectadors del festival van poder fer un itinerari molt divers. Sense desmerèixer cap instal·lació, va ser molt espectacular la teranyina humana –quaranta persones de la cooperativa La Fageda– de cinquanta metres d'altura del Firal, un espectacle conjunt amb La Fura dels Baus, acompanyat de llum, pirotècnia i d'una pluja de flocs de paper brillant. A pocs metres, també va ser molt celebrat l'Hort de la llum del Torín, una col de pilotes de diversos tons de verd de l'hortolana del 2016, l'arquitecta Clara Riera Escalona, un mar de pilotes per on es podia passejar i una col que, com en Patufet, permetia posar-s'hi a sota.

I parlant de mars, va ser molt espectacular el que va muntar la penya Aopix a la plaça Campdenmàs, amb una barca que navegava enmig d'una extensió de punts de llum. No hi va faltar ni la boira, ni un far, ni una música ambiental que transportava a un racó del Mediterrani.

Al Firal i sota la direcció d'Anna Aumatell, es va convidar tothom qui va voler a participar en L'últim ball, un muntatge més que pertinent si es té en compte que aquest simbòlic passeig es transformarà aviat en el marc d'una remodelació urbanística. Transformat en un local de balls de saló, s'hi podia passejar i s'hi van fer diverses accions musicals. Al final, hi va haver ball per a tothom.

També va ser molt aplaudit el vibràfon lumínic en què Xevi Bayona, Jaume Tané i Norbe Fernández van convertir les 51 finestres de l'antiga fàbrica de Can Jombi, ara seu de la brigada municipal. Amb música del conjunt Jazz de Copes i amb la realització dels alumnes del PTT de l'especialitat d'electricitat, les finestres s'il·luminaven de diferents colors al ritme de les notes dels Jazz de Copes, que estaven a la terrassa. Els espectadors s'ho miraven des de l'altra banda del riu Fluvià.

I resseguint un bon tram urbà de riu des del pont de les Móres fins al de Santa Magdalena, el mateix Bayona i el grup de correfocs olotí Pim Pam Pum Foc! van omplir-lo d'estructures i de propostes on el foc era el protagonista, recreant la trobada de fa milers d'anys de la lava dels volcans amb l'aigua.

A més, els alumnes de les escoles de primària d'Olot i de la resta de la comarca de la Garrotxa van omplir tot el carrer Fontanella amb les seves particulars visions de la ciutat, sota una estructura metàl·lica típica de penjar pernils i il·luminades per llum negra.

Hi havia creacions de no tant volum, com la làmpada hologràfica del carrer Fluvià, i algunes de carregades de simbologia i ironia, com la tapa del clavegueram que deixava veure el magma a causa del moviment de la placa tectònica de la Garrotxa, provocat per un excés de producció de fesols. Llum i foc, doncs, a dojo.