Enplater de Torroella aposta per la investigació i la innovació per continuar creixent
És líder en la impressió de plàstic del sector alimentari
-
Elaboració del plàstic.Enplater té dues màquines per fabricar plàstic, que es concreta en un forn on s'injecta les grances, que és un granulat derivat del petroli. El forn té diverses entrades, possibilitant poder fer diversos tipus de plàstic. Produeixen anualment 2.600 tones de les 8.000 que consumeixen anualment. . La resta del plàstic s'importa majoritàriament d'Europa.A.V. -
Cilindres.Són peces d'acer amb doble cobertura de coure i una de crom. En les dues darreres es grava el dibuix del plàstic. Enplater té tota una biblioteca de cilindres per cobrir la demanda.A.V. -
-
Impressió.Aquesta és una de les quatre rotatives d'impressió que té Enplater a Torroella. És la joia de la corona, ja que pot treballar amb 12 colors. A més, pot imprimir dos treballs simultàniament si ambdós no superen els 12 colors. Les altres rotatives de l'empresa poden treballar de 7 a 9 colors. També en té una cinquena a la planta d'Osca, on es fan sèries curtes de producció.A.V A.V A.V. -
-
Acabat.Un cop triat el plàstic i els colors, s'afina tot a l'impressora i es fa el tiratge. Després el producte es lamina -diverses capes- i es talla -adequar la tira al client-.A.V.
Enplater, sorgida l'any 1962, no ha parat d'innovar i millorar la seva producció, que és la impressió en gravat al buit i manipulació de film destinat a embalatges flexibles, amb vista a millorar els seus processos i els seus productes.
Actualment, Enplater produeix més de 130 milions de metres quadrats de plàstic destinats, la majoria, a envasar aliments, ja siguin pastes, pastissos, aperitius, caramels, llegums, galetes, làctics, congelats...
Però no tots els envasos i embolcalls són iguals. Tot varia segons les necessitats de cada producte, de cada client. Per això Enplater treballa, tant internament com externament, per tal de millorar la conservació dels productes i allargar-la en el temps. I sempre en col·laboració amb els clients.
En aquest sentit, a Enplater, entre els projectes de desenvolupament de nous productes, destaquen els nous films per combatre els principals elements que poden malmetre els aliments, que són l'oxigen, la llum i el vapor d'aigua. «Cada producte necessita el seu plàstic. Els fem un vestit a mida», explica Pere Coll, director d'innovació.
D'altra banda, també s'està treballant, dins de les millores mediambientals que no paren d'anar incorporant, els films degradables, és a dir, els biodegradables i els oxodegradables. Els biodegradables, que es basen sobretot en blat de moro o arròs, no tenen, per ara, gaire demanda, ja que són molt més cars i presenten problemes tècnics de conservació. Els oxodegradables són plàstics que incorporen uns actius que fan que amb el temps es degradin automàticament.
Pes, làser, olor...
En altres línies de treball, i també amb efectes mediambientals, hi ha l'objectiu de disminuir el pes de l'envàs, aprimant-lo. Això comporta, a més, reduir energia. També s'està treballant en projectes de tecnologia làser, que van adreçats a les bosses de microperforació –molt útil per les amanides, que necessiten respirar–, l'obertura fàcil, l'autoventilació per a films que van al microones, els films de cocció al forn elèctric...
I sense oblidar les tintes de la impressió, que no paren d'evolucionar. Així, actualment ja es treballa amb tintes especials perlades –brillantor de perla–, metàl·liques de gran intensitat, fosforescents. Tampoc no s'han d'oblidar les tintes amb olors especials, com pot ser la de vainilla, i els embolcalls intel·ligents, que indiquen la temperatura.
LA FITXA
Dels botons al plàstic
L'origen d'Enplater SA s'ha de buscar en els botons de les peces de roba. Martí Alaball tenia una fàbrica de botons al carrer Hospital de Torroella de Montgrí. Però sempre estava molt condicionat per la moda. A més, era un producte de temporada. Així es passava els tres mesos d'estiu treballant tot el dia i després tres mesos preparant el mostrari per anar a ensenyar als clients.
En vista d'aquest ritme descompensat, Alaball va decidir buscar un producte que servís per tot l'any. I va apostar per dedicar-se a fabricar envasos de plàstic, després d'una trobava amb un amic que li va ensenyar que el plàstic serviria en un futur immediat per envasar les mongetes, els cigrons, l'arròs... Així va adquirir una rotativa de dos colors i una màquina de soldar i va començar a produir embolcalls amb l'aplicació de flexografia. Era l'any 1962. Només dos anys més tard va incorporar en el procés la tècnica de gravat en relleu.
A partir d'aquí, Alaball no va parar d'innovar i fer créixer l'empresa. Això va fer que l'hagués d'emplaçar fora del nucli. Era l'any 1966. La va instal·lar en una vinya del seu sogre, on encara és ara. I al nou emplaçament ja van començar a fabricar plàstic propi, polietilè. Dos anys més tard, Alaball va buscar el suport d'una dotzena d'amics i va convertir l'empresa en una societat anònima.