Amb el cap en la F-1

El planter català de joves promeses de l'automobilisme està aportant grans talents a les competicions del continent considerades com a plataforma de la fórmula 1. El de Jaume Alguersuari és l'exemple més reeixit, ja que s'ha convertit en el primer pilot català de la seva generació que ha arribat a la màxima categoria mundial d'aquest esport, en la qual l'any que ve té previst disputar-hi la seva primera temporada sencera. Molts altres persegueixen la mateixa fita, com és el cas d'Albert Costa, un dels pilots catalans més prometedors del moment. El cap de setmana passat va convertir-se en el campió doble de les dues competicions de la Fórmula Renault 2.0, l'Eurocup i la WEC. Mai abans un pilot del país havia aconseguit un títol en aquestes competicions.

El pilot de Barcelona promet i, a més, està envoltat d'una escuderia competent dirigida per persones amb experiència, com és el cas d'Epsilon Euskadi del català Joan Villadelprat. La seva arribada a aquesta estructura, ubicada a Vitòria, ha estat bàsica perquè Costa reprengués una carrera que s'havia començat a tòrcer per un mal assessorament i pel mateix delit del pilot d'avançar a passos de gegant: «Volia anar massa de pressa. Vaig passar dels karts a la fórmula 3 sense un aprenentatge ni un entrenament previ. Vaig córrer cinc curses la temporada 2007 amb el Team Räikkönen, fins que el meu patrocinador es va retirar i em vaig quedar vuit mesos en blanc. Em vaig voler anticipar i anar massa de pressa.» Com en tot en la vida, de les coses dolentes també se'n treuen bones lliçons i Costa va aprendre que calia treball, esforç i molt de cap per progressar en el gremi.

Epsilon Euskadi el va rescatar la temporada següent, el va centrar i ell ha respost amb una campanya excepcional: «En Joan [Villadelprat] és com un pare per a mi. Em va salvar i va dipositar la confiança en mi. M'ha finançat la temporada i l'única manera que tenia de donar-li les gràcies era guanyant», assegura.

La temporada que ve ja té programa en les World Series, competició que Costa es pren molt seriosament: «No puc viure del futur, no depenc d'un gran pressupost i m'ho jugo tot a una carta. L'any que ve ho haig de donar tot. Ara m'haig de posar fort, perquè les World Series són molt exigents físicament. Els cotxes tenen 500 cavalls i són els més semblants a un fórmula 1.» De moment, ja va tenir l'ocasió de participar en uns tests de les World Series, en els quals va sorprendre pel seu rendiment extraordinari (va fer el segon millor temps). Costa no es cansa de repetir que per avançar en el món del motor cal fer molta feina: «La sort no existeix, sinó que se la busca cadascú. He tingut moments dolents, en els quals he pensat que tenia mala sort. Però amb el temps, i a còpia de treballar molt, els problemes es van resolent. La paraula clau en aquest món és treballar.»

Amb els èxits que està aconseguint fins ara i amb la seriositat i la solidesa de l'equip que el tutela, no és cap bogeria que Costa pugui arribar a la fórmula 1 a mitjà termini. I qui sap si podrà ser a Epsilon Euskadi mateix, equip que està intentant aconseguir una llicència per a aquesta competició. El pilot de Barcelona no té cap dubte que, tard o d'hora, l'escuderia hi arribarà: «En Joan fa molt de temps que està estudiant aquesta possibilitat i confio plenament que ho aconseguirà. Em jugo una part del meu cos que arribarà a la fórmula 1.»