Els gavians i els vuit reis

Les illes Medes, actualment emblema dels espais naturals del nostre país, han tingut diversos pobladors al llarg dels temps. Des que en l'època romana es van començar a freqüentar, no han estat pocs els que han fet seves aquestes illes durant més o menys temps, i amb millor o pitjor sort. La presència romana (amb restes datades al voltant del s. II a C) probablement tan sols es va limitar a l'explotació d'una pedrera de guix i l'establiment d'una necròpolis. En l'època medieval, pirates i corsaris van emprar aquestes illes com a refugi des d'on iniciar l'atac a pobles costaners i a vaixells dedicats al comerç marítim.

Per tal de posar fi a la pirateria, aquest indret va ser ocupat de manera estable, a principis del segle XV, amb la construcció d'una torre de defensa (torre de Sant Miquel) i un monestir (amb una església dedicada al mateix sant) custodiat inicialment per cavallers de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquestes edificacions, que van passar per diferents ordes, van ser atacades per pirates i genovesos en diverses ocasions, amb fatal desenllaç per als seus ocupants en la majoria de casos. Al 1552, les construccions existents es van ensorrar per un gran corriment de terres, però dècades després, es va construir una nova fortificació, que també va ser atacada per altres pirates. Entre els anys 1655 i 1680, les Medes van ser ocupades per l'exèrcit francès i posteriorment recuperades per l'armada de Barcelona.

Durant la Guerra Gran i la Guerra Napoleònica les illes varen ser conquerides pels francesos en diverses ocasions, i van ser posteriorment reconquerides per miquelets, tropes aliades angleses i l'exèrcit regular espanyol. En aquells temps l'illa també es va utilitzar com a presó militar.

En acabar els episodis bèl·lics amb els francesos, s'hi va establir una guarnició militar de forma permanent, es van reforçar les fortificacions de l'illa i es van construir noves dependències (com ara magatzems). A tot això, al 1866 s'hi va afegir la construcció d'un gran far amb habitatge per a dues famílies. La guarnició militar va marxar de l'illa abans d'acabar el segle, quedant tan sols les dues famílies de faroners. Al 1932, després de la construcció d'un nou far de funcionament autònom, els faroners van marxar de les Medes. Des de llavors, no hi ha hagut una ocupació humana permanent, i s'ha reduït a episodis anecdòtics i intermitents, amb estades molt més curtes. Els gavians argentats s'han convertit en els grans pobladors de les illes, amb una colònia de cria que als anys noranta del segle passat va assolir el seu pic poblacional, arribant a ser una de les més grans de l'espècie a tot el món; en aquells anys, la superfície de les Medes va quedar literalment coberta per una gegant catifa formada per més de 14.000 nius de gavià.

Resulta sorprenent que un espai erm, de dimensions tan reduïdes (la superfície total és de 20 hectàrees), d'escàs potencial econòmic i aïllat per un braç de mar pugui haver sostingut tantes trifulgues i una presència humana continuada al llarg de tants segles. Però encara resulta més sorprenent que de tot això no en quedi pràcticament cap rastre. A part de l'antic far de mitjan segle XIX (que estructuralment està en perfecte estat de conservació), són poquíssimes les construccions que es mantenen en peu, i aquestes formen part del passat més recent de les Medes. Queden parts d'un safareig, d'un forn, d'una cisterna i d'una quadra, així com el sòl d'unes poques edificacions de reduïdes dimensions. Ni rastre de grans fortificacions o muralles, ni del monestir o de la seva església, ni de runes que evidenciïn un passat intens o de la presència humana durant tants segles. Hi ha qui ha suggerit que les antigues edificacions de les Medes potser mai van arribar a existir i que la seva construcció era un pretext perquè els monjos croats poguessin captar almoines.

Ja són 25 els anys que vaig duent a terme un seguiment de la colònia de gavians de les Medes en l'època de cria. Aquest seguiment ha comportat una minuciosa prospecció del terreny en incomptables ocasions, mostrejant bona part de la superfície de l'arxipèlag de forma periòdica en cerca de nius i polls. En tot aquest temps, dels antics pobladors gairebé l'únic que he trobat han estat fragments rovellats de bala de canó i algun tros gairebé esmicolat de ceràmica.

Però ja fa alguns anys, a meitat d'un mostreig, vaig descobrir la presència no descrita fins aleshores de restes d'altes dinasties. Al principi no hi vaig donar cap importància i vaig considerar el fet totalment anecdòtic i irrellevant. Però noves troballes d'aquests pobladors en posteriors mostrejos em van decidir a portar-ne un control. Ja han passat tres anys des de llavors i el resultat ha estat la troballa de restes pertanyents a vuit reis, els vuit reis de les illes Medes. Els dos primers van ser trobats fa dos anys, i els sis restants l'any passat (quan la vegetació herbàcia va presentar un creixement molt escàs, fent el sòl molt més visible). Enguany, tot i el meu interès, no se n'han trobat restes de cap altre; no obstant, s'ha trobat un anell que recordaria el d'una princesa i que sens dubte deu tenir el mateix origen que els reis.

S'ha intentat fer una datació de les troballes al més precisa possible, a fi de mirar de concretar al màxim el període d'anys que abasten; d'altra banda, s'han plantejat diferents explicacions sobre la forma com aquests reis haurien pogut arribar a les Medes. Per a la datació s'ha comptat amb grans coneixedors en la matèria: el president del Gremi de Pastissers de Girona (Sr. Josep Costa), el propietari de l'empresa Vinemp dedicada a la distribució d'objectes de pastisseria (Joan Aparisi) i un pastisser de molt renom a l'Estartit (Josep Brugués), sens dubte el més proper a les Medes. No és per casualitat que els professionals escollits per a la datació pertanyin al ram de la rebosteria, i és que els reis trobats a les Medes són figuretes de les que es posen al tortell que es consumeix a la festivitat de Reis. Malgrat la dilatada experiència dels experts (tots ells, amb més de 40 anys en el sector), no s'ha pogut fer una datació precisa de les figures. D'una banda, un mateix model de figura es pot distribuir a les pastisseries durant força anys (els catàlegs de venda de complements per a pastisseria ofereixen un elevat nombre de models de rei). A més, les pastisseries solen emprar les figuretes d'un determinat model fins que acaben els estocs que han comprat, i això pot anar més enllà de la data en què es deixa de fabricar i distribuir aquell model. Tot i així, els experts han conclòs que de tots els reis trobats a les Medes, únicament un es continua fent en l'actualitat (deu fer uns 10 anys que es comercialitza). Un dels altres, deu tenir entre 15 i 20 anys i la resta són més antics.

Pel que fa a l'arribada dels reis a les Medes, així com l'anell de princesa (fet amb boletes de plàstic negres i vermelles muntades en fil de niló), la hipòtesi més probable és que es produís a través dels gavians. Els gavians de la colònia haurien trobat aquests objectes en abocadors de deixalles urbanes i se'ls haurien empassat, i els haurien regurgitat posteriorment a les Medes. Cal tenir present que diàriament, durant l'època de cria, milers de gavians de les Medes es desplacen diverses vegades als abocadors més propers per alimentar-se; de fet, sabem que prop del 80% de tot l'aliment consumit per la colònia correspon a deixalles d'abocador. Allà ingereixen tota mena de restes de menjar llençat a les escombraries, però també gran varietat de deixalles inorgàniques. Entre aquestes, les més freqüents corresponen a fragments de vidre, plàstic o paper d'alumini, xapes de refresc i cordill de l'embotit, que ingereixen barrejades amb les restes de menjar. Però la llista de deixalles és molt més àmplia, de manera que els reis no són els únics objectes curiosos que hem trobat a les Medes. Així, podríem esmentar altres figuretes (com ara un barrufet, un indi o un ninot de neu), tires de baieta de fregar (força habituals entre els materials que formen els nius dels gavians), un cap de nina Barbie o una pilota de golf.

De ben segur, les futures generacions d'arqueòlegs que facin prospeccions a les Medes es trobaran un volum molt gran de petits detritus associats a la societat actual. I possiblement, l'explicació més directa per justificar tal volum sigui associar-ho a una elevada presència humana a les illes. Però res més lluny de la realitat. Durant dècades, la gran concentració de gavians en aquest paratge ha vetat la presència de l'home, i això a causa de l'efecte intimidatori que provoca la seva conducta agressiva. A més, actualment, l'accés a la zona emergida de les illes també està prohibit per llei, en tractar-se d'una reserva integral. Però mentrestant, els gavians continuen sembrant pistes d'una presència humana que realment no existeix, com si mai no s'hagués acabat la presència humana haguda en temps pretèrits. I és que els gavians són realment els actuals reis de les Medes.