Le chef d'ouvre inconnue (traduïda a la llengua catalana per Josep Palau i Fabre amb el títol de L'obra mestra inconeguda, amb il·lustracions de Pablo Picasso i editada per Proa, i per Manel Ollé amb el de L'obra mestra desconeguda, editada per Quaderns Crema) és una “nouvelle” filosòfica de l'escriptor Honoré de Balzac que, publicada l'any 1932, és celebre perquè un personatge, Frenhofer, hi encarna la creació artística com una passió devastadora: el pintor s'obsessiona amb un retrat, La belle noiseuse, que encarnaria la vida mateixa i no la seva representació; però el seu empeny el du, pinzellada a pinzellada, a cobrir la figura fins pràcticament ofegar-la o enterrar-la amb el “mur de pintura” que descobreixen astorats François Porbus i el jove Nicolas Poussin (dos pintors realment existents que Balzac va incorporar a la seva ficció, datada l'any 1612) en veure l'obra, acordat un pacte, que Frenhofer amagava al seu taller. A la recerca d'un impossible, l'artista ha destruït la seva obra, duent-lo a l'auto-destrucció, o els altres són incapaços de veure-hi res?

De fet, a banda d'estar condemnat al fracàs, si Frenhofer fascina és perquè, a través seu, Balzac va intuir o, si es vol, profetitzar la tasca de l'art modern: fer visible l'invisible des d'una visió interior, una expressió poètica del real. “La missió de l'art no és copiar la naturalesa, sinó expressar-la! No ets un vil copista, sinó un poeta!”, exclama Frenhofer quan Porbus, sotmesa una pintura seva a una crítica implacable, diu que “en la naturalesa hi ha efectes veritables que no són possibles sobre la tela...” No es tracta d'aconseguir una perfecció tècnica o de reproduir les aparences del real, sinó de veure-hi més enllà o més profundament. Tanmateix, aquest desig es convertirà en una comesa tan ineludible com impossible per l'artista modern, conscient de l'inabastable del real. Admirant Frenhofer, Pablo Picasso va escriure en una carta adreçada a l'escriptor i col·leccionista d'art Daniel-Henry Kahnweiler: “En el fons ningú no pot veure's sinó a un mateix. Aquesta eterna recerca de la realitat el condueix (a Frenhofer) a l'obscuritat més total. Existeixen tantes realitats que en tractar d'abastar-les s'acaba a les tenebres.” Però, ho exemplifica Pablo Picasso, no es pot deixar de buscar, encara que ell digués que no buscava, sinó que trobava.

Picasso, en tot cas, és un dels artistes moderns influïts per la figura de Frenhofer i, per tant, per L'obra mestra desconeguda. Aquesta afirmació em duu a explicar el pretext d'aquest article. Just el dia en què, donant-li voltes al tema des de feia uns quants dies, havia de parlar en un curs de la “nouvelle” de Balzac posant-la en relació amb l'adaptació lliure i duta a la contemporaneïtat que va fer-ne Jacques Rivette l'any 1991 al film La belle noiseuse, va morir Dore Ashton, escriptora, historiadora i crítica d'art nord-americana que, entre una multitud de textos il·luminadors, va escriure'n un sobre el caràcter premonitori de L'obra mestra desconeguda i la seva fascinació influent en diversos artistes moderns: Picasso, certament, però també Cézanne, que se sentia identificat amb Frenhofer, el poeta Rilke, que va escriure tan bellament sobre Cézanne, i el músic Arnold Schönberg. A Fable of Modern Art (amb edició en castellà,Una fabula del arte moderno, publicada per Turner-FCE”) és un assaig que traça una xarxa de relacions i ressonàncies artístiques per part d'una escriptora audaç que ha aportat pàgines reveladores sobre l'expressionisme abstracte dels pintors nord-americans. I una pensa que aquell “mur de pintura”, sobre una figura”, que veuen Porbus i Poussin es fa diversament visible en els quadres de Rothko i Pollock, que, segons Dore Ashton, van atrevir-se a mirar l'abisme. Com ella mirant-ne les pintures.