“Querida amiga”, amb aquest peu, la veu d'Elena Francis introduïa els seus consells radiofònics a l'Espanya franquista. Eren respostes a un públic majoritàriament femení que solien signar: “una àries afligida” o “una càncer desesperançada”. Era la resposta de psicoanalista d'anar per casa als problemes afectius i de relació que suposadament plantejaven els oïdors que mai no es plantejaven anar a un especialista. Era al vespre i, amb una bombeta de 125 watts, les mestresses de casa acabaven de cosir uns mitjons i es preparaven a fer el sopar mentre els nens feien els deures o s'entretenien amb un Pulgarcito.

Però darrere els petits drames quotidians que es plantejaven no hi havia una Elena Francis –era la locutora Maruja Fernández–, ni tampoc els consells eren de dona a dona. L'ànima d'Elena Francis era el periodista barceloní Juan Soto Viñolo, mort dissabte al Vendrell als 83 anys.

Soto Viñolo va posar al descobert el seu treball com a guionista del programa del 1966 al 1984 quan va publicar un llibre en què explicava les veritats i mentides del consultori sentimental, que es va emetre, primer, per Ràdio Barcelona i, després, per Ràdio Peninsular i Ràdio Intercontinental. Soto Viñolo també havia exercit la crítica taurina i la de cançó espanyola.