entre amics
El còmic és Universal
Si aneu al Mercat de Sant Antoni (el provisional), davant hi trobareu una llibreria de tebeos
El quiosc va ser, al llarg de molts anys, l'autèntica casa gran del lector de còmic. Hi havia temps en què totes les revistes de còmic s'hi arrengleraven a primera fila, les infantils, i en segon terme, les adultes. Els llibres eren per a les llibreries i al tebeo no se li donava cap mena de dignitat, ni formal ni de contingut, per poder recolzar-se a les lleixes de les botigues de lletraferits.
Això va ser així fins que van arribar les llibreries especialitzades. Primer, es van crear als Estats Units, a finals dels seixanta, en plena eclosió de la contracultura. Els tebeos underground van entrar a establiments on es venia tota mena d'andròmines hippies: pipes, paper de fumar, barretes d'encens, artesania, pòsters. Amb els temps, la flaire de pàtxuli es va esvair, però la de tinta impresa no. I així es va anant consolidant l'especificitat de vendre còmics en una botiga que no era ni un quiosc, ni una gran superfície comercial.
A Catalunya, les llibreries especialitzades van arribar cap a finals dels setanta, principis dels vuitanta. Una de les pioneres va ser Zap Comics, que sota la iniciativa de Jaume Fargas, traslladava al Born barceloní l'ambient de la contracultura californiana. Era una delícia inèdita trobar-hi tebeos de Gilbert Shelton o Robert Crumb.
A Barcelona li van seguir Totem, a la plaça Sant Josep Oriol, que amb el temps es va transformar en Makoki, de la mà de Felipe Borrayo; Antifaz, al barri de Gràcia; Continuarà, al carrer Templers i actualment a Via Laietana, o Norma i Freaks a la zona d'Arc de Triomf. Aquests espais es van omplir d'aficionats que, com que encara no existia internet i per tant no podien formar un grup al Facebook, van fer de les llibreries el seu lloc de trobada.
Les polèmiques solien girar al voltant de les preferències sobre els superherois. Hi havia qui defensava els personatges de la Marvel i altres, els de la DC. Les llibreries especialitzades també servien aleshores per comprar les edicions americanes dels comic book, amb la qual cosa els fans seguien en temps real les aventures dels seus personatges que a l'Estat espanyol sempre es publicaven amb retard.
Per a Ferran Velasco (Barcelona, 1959) les llibreries especialitzades no van ser un alliberament com a aficionat al còmic, sinó com a empleat de banca. Fart d'una feina que durant anys semblava Eldorado per a molts pares que volien per als fills un treball de debò i «per a tota la vida», Ferran Velasco va adquirir una de les parades dominicals del mercat de Sant Antoni per vendre llibres, que era el seu primer objectiu després de deixar de gestionar comptes corrents i llibretes d'estalvis.
Com que la cosa s'engrescava va decidir traslladar-se a un espai estable, és a dir, una botiga a peu de carrer amb horari de dilluns a dissabte. Va muntar la llibreria Newton al carrer Riera Alta, al barri del Raval. Les seves preferències encara anaven pel llibre. Recorda que era els moments en què els lectors començaven a descobrir Paul Auster (per cert estic llegint la seva darrera novel·la, Invisible, i m'agrada força). Però el fet que la presència dels tebeos havia acompanyat la trajectòria com a llibreter i el fet que la zona estigués freqüentada, a més de per pinxos que solien entrar i endur-se la mercaderia per la cara, per un públic col·leccionista que freqüentava les nombroses tendes de discos que hi havia fins fa no gaire (venia també llibres sobre jazz, blues i rock), el van portar a muntar una llibreria dedicada al còmic.
Com que el negoci no era de tebeo, sinó de debò, va ampliar perspectiva amb l'obertura d'una de nova, l'Universal, que es troba a la ronda de Sant Antoni, 9, i ara ha estat renovada. Tot i la competència que ha representat per a les llibreries especialitzades l'entrada del còmic a les grans superfícies culturals i a les llibreries generalistes d'ençà de la moda de la novel·la gràfica, el Ferran d'Universal (així se'l coneix en el món del còmic) encara hi veu molts avantatges per als aficionats. Sobretot, el de tenir fons per poder completar col·leccions. I això en la mentalitat del fidels al còmic, no és que sigui important: és imprescindible!