Un manifest defensa que el doblatge afavoreix el català i critica TVC per l'actual sistema «draconià» de contractació
El debat obert arran del projecte de llei del cinema de Catalunya i la «precarietat» que pateix el doblatge en català ha enfurismat els professionals del sector, que han impulsat un manifest en què censuren la «degradació vertiginosa» d'aquesta pràctica, i avisen que el doblatge és una eina amb una incidència «indiscutible» en la normalització lingüística del català, «una llengua minoritzada i permanent amenaçada, que necessita tots els suports possibles».
El manifest ahir ja tenia 225 signatures, entre les quals hi ha les d'actors com Jordi Boixaderas, Jordi Dauder o Abel Folk. La principal crítica es concentra en l'actual sistema de contractació pública de serveis de doblatge. El text diu que aquest sistema ha esdevingut una «subhasta a la baixa» que obliga els empresaris a presentar uns «preus gairebé irrisoris» per no quedar fora de la licitació. En el manifest se subratlla que aquesta situació genera «competències vergonyosament deslleials» i un «descens dràstic de la qualitat dels doblatges». És per això que els signants reclamen a Televisió de Catalunya i a la Generalitat «que es replantegin molt seriosament el sistema de contractació de serveis de doblatge», el qual consideren «pervers i draconià» perquè «prima la reducció de preus». «Cal que reflexionin i busquin un altre sistema», opina Eduard Farelo, un dels impulsors del manifest. També demanen als col·legues «que estimin i prestigiïn la professió» per sortir de la «mediocritat», i als empresaris, que «recuperin la vocació».
«El doblatge, un art»
El manifest defensa que el «doblatge és una forma de traducció i, com a tal, es pot considerar un art», alhora que «és una disciplina tan difícil i exigent com ho pugui ser la traducció literària o la interpretació teatral». Els professionals veuen «absurd» l'enfrontament entre doblatge i subtitulació, dues disciplines que jutgen «complementàries i compatibles». Atribueixen a una «moda esnob» el fet de «considerar el doblatge una pràctica retrògrada», i argumenten que el doblatge arriba a l'Estat el 1929, molt abans de la llei del doblatge franquista del 1941.