La victòria de l'escola
Hortsavinyà, el veïnat de Tordera en ple cor del Montnegre, commemora avui els deu anys de recuperació del centre educatiu. L'escola rural es va aconseguir gràcies a la lluita i a la constància d'un grup de famílies entestades a oferir una educació de qualitat als seus fills
Si busquem l'escola ideal, potser la trobarem en ple cor del Montnegre. Es troba al veïnat d'Hortsavinyà, que depèn administrativament de Tordera i aplega masies i no més de 400 persones en uns 30 quilòmetres de territori muntanyenc i boscós. El centre està ubicat a una esplanada, on també hi ha l'església i l'antic cementiri. Inicialment van ser dos mòduls prefabricats d'aquests que es veuen arreu, grisos i sense cap distintiu. Però la bona feina el va transformar en una mena de caseta de fusta, com aquelles dels contes, ben adaptada al paisatge i amb el pati més gran que mai un infant es pugui haver imaginat.
Aquesta escola, que actualment té sis alumnes d'educació infantil i dotze d'educació primària, treballa en només dues aules i amb un nombre molt reduït de professors. Els infants s'agrupen per edats diferents, però el seu rendiment no es veu afectat i mantenen el nivell exigit. L'horari també és diferent, de nou del matí a dues del migdia. Un servei que avui, després de deu anys, sembla d'allò més normal, quan en realitat no fa tant de temps que només la tossuderia de les famílies que viuen a Hortsavinyà va fer possible l'escola. L'escola havia desaparegut els anys seixanta, però mai no va ser oblidada. Des de llavors, els fills de la gent d'Hortsavinyà tenien l'obligació de desplaçar-se lluny de casa per començar els estudis. La situació es va mantenir amb més o menys fortuna fins que a final dels anys noranta un grapat de pares van decidir enfrontar-se a la situació i reclamar que es normalitzés.
De fet, van ser dos anys intensos de negociacions i de convèncer diferents administracions per solucionar-ho tot plegat. El procés va reclamar molta, moltíssima, paciència. Mentre el Departament d'Educació no es decidia a habilitar un espai, el curs escolar va començar fent les classes als alumnes a l'església d'Hortsavinyà. Poc després es va passar del temple a un espai cedit per la família de Mas Portell. Finalment, el curs 2000/01 van arribar els esperats mòduls i l'escola va començar a funcionar amb normalitat. Des de llavors i fins ara l'escola rural d'Hortsavinyà continua fent camí i, com diuen les mestres: «És un lloc situat enmig de la natura, això ja comporta un ambient sa, que porta implícit, el benestar, l'harmonia i la pau necessària per crear un entorn de treball on la màgia també hi té cabuda.»
Una festa per celebrar-ho
Avui, alumnes i pares de l'escola rural d'Hortsavinyà obren les portes del centre per mostrar-lo a tothom que vulgui compartir-ho. A les onze del matí es partirà amb la celebració, que anirà a càrrec dels mateixos alumnes de l'escola, que faran de mestres de cerimònies. Tot seguit, es donarà veu a diferents persones que han passat pel centre i que compartiran els records i les vivències dels deu anys d'història i després els infants interpretaran una peça teatral. Un cop acabada la representació es podrà fer la visita pertinent a les instal·lacions del centre, on hi haurà exposades fotografies i treballs dels nens. Finalment, com no pot faltar en una festa de commemoració, les famílies convidaran els assistents a un petit refrigeri.