El lent ascens de les joguines en català
La Plataforma per la Llengua continua la tasca de normalitzar un àmbit en què el català està representat per un pobre 6%
Fa sis anys que des de la Plataforma per la Llengua s'organitza, a les portes del Nadal, la Festa del Joc i la Joguina en Català. Es tracta d'una iniciativa que pretén cohesionar lingüísticament l'àmbit de la joguina infantil, que consideren deixat de banda. La darrera edició, celebrada a finals de novembre –per tal que els reis tinguin temps de buscar les joguines– va tenir la participació de 4.000 ciutadans, i va esdevenir la més popular fins ara. La tasca d'aquesta plataforma, però, va més enllà: vetllen per la normalització del català en un àmbit difícil. El seu estudi (basat en diversos catàlegs nadalencs) demostra que tan sols el 6% de les joguines són en català, unes 560. És a dir, que disposin de l'empaquetament i les instruccions en llengua catalana. El creixement és lent, però constant: el 2007 el buidatge va presentar un total d'un 4,8%. En certs tipus de joguet es mostra una clara millora –el 2004 no es podia trobar al mercat cap nina en català, i ara n'hi ha set–, però el creixement és lent.
Mancança empresarial
El 2008 des de la plataforma es va enviar un opuscle als empresaris fabricants de joguines, per conscienciar-los i exercir-hi pressió. «Els costos serien menors; moltes no s'ho plantegen per pura mandra», comenta Joan Manent, de la plataforma. Els jocs més populars no disposen de versió en català: l'Scrabble (però no pas l'Scrabble Junior) i el Monopoly (en la versió de Superpoly) són algunes de les poques excepcions. La iniciativa no se centra només en productes locals, sinó també en la importació i traducció de materials provinents de l'exterior. «Guanyaríem molt si un gegant com ara Playmobil edités les instruccions en català», reflexiona Manent. Són conscients que la joguina no representa el front més preocupant –en el camp farmacèutic l'atenció al català no arriba ni a l'1%–, però no deixa de sorprendre que en l'àmbit del lleure infantil hi hagi aquest buit, considerant la tasca normalitzadora que s'ha dut a terme en el terreny de la televisió i els llibres per a infants. «En aquest sentit, la influència de TVC ha sigut molt positiva i ha propiciat, per exemple, l'edició de còmics en català», observa Manent.
Precisament una de les novetats de l'any és el joc de taula de Bocamoll, programa d'èxit de la cadena, fabricat curiosament per una empresa basca, Luditoys. Altres fabricants que s'interessen pel català són Diset, Barcanova i JAC. L'absència d'oferta és especialment manifesta en certs sectors del camp, com ara els jocs de rol i els videojocs. «No tenen interès a innovar, però un cop comencin, creiem que es produirà un efecte multiplicador», resumeix Manent, pensant especialment en la indústria informàtica. El dèficit també és evident pel que fa als jocs de guerra. L'aparició de 1714: 11 de Setembre suposa un trencament important. En el tauler se simula el setge de Barcelona i els participants es posen en la pell dels defensors. Aquest joc, que disposa de l'aval de la Universitat de Barcelona, destaca pel seu interès quant a la rigorositat històrica. Els responsables de Catimperium, impulsors de la proposta, preparen un producte semblant, centrat en la figura de Jaume I. Un altre joc que ha gaudit d'un augment de la popularitat en aquest darrer any són les cartes catalanes, una baralla dissenyada per Josep Maria Ramírez i fabricada per la prestigiosa empresa catalana Naipes Comas. Les cartes, inspirades en la Catalunya medieval, les protagonitzen personatges històrics, com ara Ramón Muntaner, Guifré el Pelós i els almogàvers.
El manifest de la Plataforma per la Llengua també contempla la legislació. A hores d'ara, hi ha més de 156 lleis que obliguen a etiquetar els productes en castellà, en contraposició a una sola llei que imposa l'ús del català, que es refereix estrictament als productes amb denominació d'origen, etiquetats en català d'un 90%. «Els vins i caves, al principi, tampoc no tenien aquesta forta legislació», reflexiona Manent, la qual cosa augura la possibilitat de canvi.
La frontera del públic
La feina a la plataforma va més enllà de pressionar les institucions: també volen conscienciar els botiguers (unes 151 botigues catalanes en venen), així com informar el públic d'on pot trobar aquestes joguines. «No ens podem ficar en la manera de fer de cada família», comenta Manent, conscient que això podria suposar una intromissió en l'àmbit familiar. La tasca principal de l'organització, tot i el marcat catalanisme d'alguns dels productes, no va més enllà d'exigir una oferta determinada i d'informar-ne els consumidors. A la seva web, els usuaris poden consultar una llista de botigues amb joguines en català. Des de l'entitat també volen potenciar les tradicions menys sofisticades, com ara els jocs de falda i les cançons infantils.
Moltes nadales reben la influència directa de l'anglès i el castellà. Però, tal com comenta Manent, «no podem imposar ni forçar res, especialment en el que es refereix a la privacitat».