Apunts

Moisès Fusté i Serra

Persona molt compromesa amb el seu poble i el seu país, militava en un independentisme obert i transversal

La notícia de la mort d'en Moisès ha sacsejat l'ànim de tots els qui, d'una manera o una altra, l'hem conegut, tractat i apreciat. Només podem intuir, des de la nostra pròpia commoció, el dolor dels seus amics més propers i de la seva família, a qui voldríem poder confortar.

En Moisès era un home de poques paraules, les justes, les necessàries. Sempre, emperò, paraules amables i considerades, com els seus gestos. Vivia pendent de la Raquel, dels fills –tan petits–, dels pares. Li agradaven les coses senzilles, l'escalf d'amics i companys, tenir cura de l'euga...

Era també una persona molt compromesa amb el seu poble i amb el país. Treballava per Vilablareix amb convicció, des del mil plataformes i activitats, amatent a millorar les condicions ambientals i de vida. De tot en feia un ús discret, una mica com si les coses no li fossin pròpies, com si no hi tingués dret o com si li fossin prestades. Aquesta actitud emanava d'un respecte i un agraïment profunds per la mera existència.

Havia militat a Esquerra Republicana i, més enllà d'aquesta adscripció, militava en les files d'un independentisme obert i transversal, fent realitat la imatge que des de tot arreu, des de la feina més modesta o menys visible, es podia treballar amb honestedat per construir un país més lliure i més just.

Dissabte passat va participar en el Plenari de la Coordinadora de les Consultes, a Argentona, com a membre de Vilablareix Decideix. Fa mesos que treballava, amb tossuderia, sempre estretament amb l'Ari, per crear Vilablareix per la Independència, l'extensió de l'Assemblea Nacional Catalana al seu municipi. Se'n va sortir i n'estava content.

Moisès: no ens podràs acompanyar en la constitució del Gironès per la Independència, a començament d'any. No podràs assistir al naixement, el proper mes de març, de l'Assemblea Nacional, que amb el teu esforç has contribuït a bastir.

Escrivim amb feines i treballs, sense fer-nos a la idea que la teva absència és definitiva. No sabem com continuarem treballant amb el buit que deixes i la tristesa que sentim, però ho farem. Avui t'ha estat arrabassat el futur. Nosaltres treballarem per modelar-lo i fer-lo tan semblant com puguem al futur que somniaves per als teus fills.

(*) Els companys i companyes del Gironès Decideix i Gironès per la Independència (ANC) recorden Moisès Fusté i Serra, que va morir ahir, als 35 anys, víctima d'un accident de trànsit

(Més informació, a la plana 38)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a