«El violí d'Auschwitz» tornarà a sonar en cinemes de tot el món
La cineasta germanoamericana Sharon von Wietersheim ha comprat els drets de la novel·la de M. Àngels Anglada
El productor madrileny Andrés Vicente Gómez ja va comprar els drets cinematogràfics d'El violí d'Auschwitz el 1994 i fins i tot Jorge Semprún va començar a treballar en el guió, amb el coneixement afegit de la seva pròpia experiència als camps nazis. Mariona Geli, filla d'Anglada i hereva dels seus drets juntament amb la seva germana Rosa, deia: «La meva mare estava molt il·lusionada amb el projecte i hi hauria intervingut tot i ser molt conscient que una cosa és la novel·la i una altra, la pel·lícula.» Aquell projecte no va tirar endavant i els drets van tornar a quedar lliures, però com va fer públic diumenge La Vanguardia, a finals de l'any passat Sharon von Wietersheim va tornar a adquirir els drets cinematogràfics d'El violí d'Auschwitz i ara es parla d'una possible coproducció francoalemanya amb actors nord-americans.
Des de la seva publicació, el 1994, El violí d'Auschwitz ha venut uns 100.000 exemplars en català i s'ha publicat en gallec (1996), castellà i italià (1997), alemany (1999), portuguès (2002) i, durant l'any passat, coincidint amb el desè aniversari de la mort d'Anglada, va sortir a França, Anglaterra, el Brasil i Grècia. Aviat s'editarà als Estats Units, Holanda, Polònia, Sèrbia, Turquia i Romania, i l'estratègia prevista és que a tots els països on arribi El violí... també s'editi aviat Quadern d'Aram, la novel·la d'Anglada sobre el genocidi armeni. Aquesta gran difusió internacional ha estat possible gràcies a l'agència barcelonina Pontas, que va començar a treballar amb l'obra d'Anglada el 2001. La directora de Pontas, Anna Soler-Pont, s'ho va prendre com un repte personal i va idear estratègies poc habituals, però molt efectives: per sensibilitzar els llibreters francesos, va demanar al llibreter gironí Guillem Terribas que escrivís una carta sobre el llibre i la seva amistat amb Anglada, que es va enviar a unes 600 llibreries de tot França, on s'han venut uns 15.000 exemplars d'El violí... en sis mesos i se'n prepara l'edició de butxaca.
L'esperada poesia completa
«Per nosaltres és molt important l'edició de la Poesia completa de la meva mare, perquè ella es considerava, per sobre de tot, poeta», diu Mariona Geli. I evidentment la iniciativa de l'editorial Vitel·la per editar conjuntament els quatre poemaris d'Anglada –Díptic (1972); Kyparíssia (1980); el recopilatori Columnes d'hores, que incloïa Carmina cum fragmentis (1990) i Arietta (1996)– ha estat molt ben rebuda pels lectors, no només perquè aquests llibres eren ja introbables, sinó perquè s'hi han afegit nou poemes inèdits, que Anglada va deixar en una carpeta, de títol provisional Arietta II, perquè algun dia fossin publicats. Dos d'aquests poemes inèdits en llibre, Epigrama a l'antiga sobre una tomba d'Algèria i Làpida i Afrodita, van ser publicats per Mariàngela Vilallonga a la Revista de Girona, l'estiu del 1998.
Poesia completa es presentarà dilluns vinent a la Biblioteca de Catalunya, en un acte presidit pel conseller Joan Manuel Tresserras; el 28 de gener al Cercle Sport de Figueres, i el 4 de febrer a la llibreria La Tralla de Vic.
Vilallonga, directora de la Càtedra M. Àngels Anglada de la UdG, afirma que ja només queda pendent la publicació de les traduccions d'Anglada i, especialment, de la seva antologia de poesia italiana. La càtedra treballa ara en un projecte europeu que la connectaria amb altres entitats d'Itàlia, França, Malta, Tunísia i Jordània dedicades a la divulgació de diversos escriptors.
