la contra
Els Arxer pengen el barret
La botiga tanca l'etapa de negoci familiar, però es mantindrà l'establiment i la venda de barrets
Quaranta anys enrere portaríem una camisa nova i feta a mida. No ens sobraria màniga ni ens faltaria muscle. La marca de la camisa seria la nostra inicial brodada. L'hauríem pogut anar a comprar al carrer Nou de Girona, a una petita botiga anomenada Arxer, que duu el nom d'una família que al llarg de dues generacions s'ha entregat a l'ofici. «I, fins al cap de quatre anys, no la canviaríem ni l'arraconaríem a l'armari.»
Durant 76 anys, centenars de gironins han passat per la botiga que ara regenten Ramon Arxer i Paquita Vilar. Aquest any, la família traspassa el negoci i tanca l'etapa d'empresa familiar. La botiga va obrir les portes l'any 1934 i es va situar com una de les camiseries de referència de les comarques gironines. «En aquella època, no hi havia gaires botigues com la nostra i la camisa tenia un caràcter molt més personal. Avui en dia, les produccions de roba són tan immenses que les camises han perdut el seu tret identificador», comenta Ramon Arxer, recordant els més de quaranta anys d'ofici.
Ca l'Arxer, com molts altres petits negocis familiars, ha passat èpoques molt difícils al llarg dels seus anys de vida. El procés gegant d'industrialització i les grans superfícies comercials han suposat una competència molt agressiva per a la família gironina. «Girona ha canviat molt i s'hi han establert multinacionals i marques de producció massiva. Aquest procés, per nosaltres, ha sigut molt complicat. No només ha disminuït la demanda sinó que ha canviat el concepte de moda i els valors que giren al seu voltant. Avui en dia, en un establiment pots trobar centenars de camises iguals. Ja no hi ha res que les distingeixi. Això ha provocat que la gent deixi de valorar els productes artesans i els doni molts menys anys de vida.»
La producció de roba en cadena ha fet abaixar molt els preus dels productes i això ha fet encara més difícil la competència entre els petits i els grans negocis. En Ramon i la Paquita han passat èpoques en què s'han plantejat la possibilitat de tancar el negoci i trobar una altra via amb una estabilitat econòmica garantida. «Actualment, un botiguer petit no pot viure només de la seva botiga», afirma Paquita Vilar.
Els anys també han canviat el negoci de la família Arxer. Els barrets han anat prenent protagonisme a l'aparador de l'establiment fins a cridar l'atenció de clients d'arreu del Principat i de part de l'estranger. «El boca a boca és probablement la millor propaganda que hem tingut. Ens ve a veure gent del Nord de Catalunya i, fins i tot, de França que han rebut notícies dels nostres barrets», explica el propietari.
El nou Arxer