«Hem de tocar de peus a terra»

–Començar la segona volta com a tercer és una il·lusió o ja suposa també pressió per pujar?

–«Nosaltres som un equip que acaba de pujar i el primer objectiu és arribar als 50 punts. Després, ja veurem si podem arribar més enllà. Ara tenim il·lusió perquè som els tercers, però hem d'anar pas a pas.»

–Semblava que l'equip aniria perdent gas, però les prestacions encara són molt altes. Com és que un equip tan renovat està a dalt?

–«Bé, jo crec que vam començar bé la temporada, ens vam acoblar de seguida a l'estil de joc de l'entrenador [Juan Ignacio Martínez]. Es va fer un equip per no passar angúnies i estem aguantant a dalt.»

–Amb els fitxatges recents de Signorino o Balboa, el club ja no pot amagar que busca l'ascens. Ho veu possible?

–«Home, ningú es pot treure el fet que somiem l'ascens. Per a mi seria una gran il·lusió fer-ho dos cops seguits amb el Cartagena. Nosaltres, però, hem de tocar de peus a terra. Primer, assegurar els 50 punts, com ja he dit, i després somiar cotes superiors.»

–És la seva segona temporada a segona A, però, de fet, és la primera de veritat. En l'anterior, al Racing del Ferrol (2007/2008), no va jugar cap partit.

–«De ser a l'equip, hi era, però no vaig disfrutar de minuts. Ara és el primer any que jugo regularment a segona i n'estic molt content.»

–Aquella temporada va ser una mala experiència, no?

–«Doncs sí, va ser un any dolent, perquè si no jugues, els equips s'obliden de tu. A més, va ser una cessió per part del Barça i, pel fet de no jugar, el Barça després em va rescindir el contracte. Esportivament, sí que va ser un any dolent... però vaig intentar treure'n alguna cosa positiva, que és el millor que es pot fer, com el fet de ser més competitiu...»

–Va perdre aquell any i mig següent per la rescissió del Barça?

–«Home, no. Al Barça era molt difícil fer-m'hi un lloc [el 2008]. Hauria d'haver jugat regularment a segona A, però vaig venir al Cartagena i vaig tenir la possibilitat de pujar.»

–Vostè, gallec d'un poble de la Corunya, com s'ho va fer per arribar a Barcelona, als tretze anys, adaptar-se i estar una dècada al Barça?

–«Home, no era l'únic, hi havia nois d'arreu de l'Estat. L'Andrés Iniesta va arribar un any abans que jo. Ets jove i és cert que vas a veure els pares o la família, et costa una mica més tornar, però si hi estàs a gust, al final no hi ha cap problema.»

–Va estar, doncs, a la Masia?

–«Sí, sí, hi vaig estar a dos anys, i després vaig estar als pisos que es van construir allà a prop. Quan vaig tenir 18 anys, ja vaig anar a compartir pis amb altres companys que també jugaven al Barça. El primer any, amb Rafa, Toni Coll i Juanpe Andreu. No sé si encara juguen a futbol. El segon any, [vaig viure] amb Víctor Besada i Ludovic Silvestre [va anar després a l'Sparta de Praga].»

–Va ser company de Jorquera, actual porter del Girona?

–«Sí, tant al Barça Atlètic com al Barça. Vaig ser suplent seu mig any al Barça Atlètic i també vam coincidir al primer equip... Tinc un bon record d'ell com a porter i com a persona, perquè sempre em va ajudar en tot el que va poder: tenia més experiència i em podia aconsellar, a l'hora de triar els guants o el que fos.»

–Què li sembla el Girona? Ja el van guanyar en la primera volta.

–«En la primera volta vam començar molt bé i vam sorprendre molts equips, que no sabien ben bé com contrarestar-nos... Ara és clar que el partit del Girona serà difícil.»