L'ombra de Titus és allargada

Fa tot just deu anys que les excavadores van convertir Titus en un munt de runes. El 27 de gener de l'any 2000, i després d'haver-se guanyat diverses pròrrogues per la via dels recursos judicials, el mític local de la rambla de Badalona va ser enderrocat en aplicació de la llei de costes. Aquell mateix dia al vespre, i en jornades successives, grups de joves es van atansar fins aquell munt de runa i ferralla per mirar de trobar i endur-se a casa algun record d'un local que, com ja aleshores intuïen, ha passat a formar part de la història sentimental de la ciutat. Deu anys després, al solar ocupat per l'antic Titus no hi queda cap rastre de l'espai que durant dècades va ser el punt de trobada de diverses generacions que van disfrutar-ne tant de dia com de nit. Els fonaments, habitualment coberts per la sorra de la platja i només visibles en dies de fort temporal, són l'únic senyal tangible d'aquell passat ple de festes nocturnes –de blanc, de negre, de l'escuma, pro viatges de final de curs o de celebració d'algun títol de la Penya–, però també de vermuts, de partits de bàsquet improvisats en una cistella atrotinada o de tacatà, que és com s'anomenen a Badalona les partides de pales.

Superat aquest temps, i més enllà dels dos locals que funcionen a ple rendiment sota la mateixa marca, hi ha senyals inequívocs que demostren que l'esperit del vell Titus continua ben viu. L'any passat, l'èxit desbordant d'un grup creat al Facebook amb l'únic objectiu de reunir vells amics, va revifar la flama del record. Va ser tant el rebombori que fins i tot va treure la pols a un antic anhel de l'amo de la sala. A principis de juny, i durant unes hores, Ramon Fonollà va ressuscitar el Titus de la platja a la Carpa de Can Ribó, que es va omplir de gom a gom d'antics clients tan disposats com ell a reviure alguns dels millors moments de les seves vides. Les lletres de l'antic local, rescatades de les excavadores en l'últim moment i desades durant anys en un magatzem, van tornar a lluir aquella nit i van ser el testimoni mut d'un sarau memorable. Hi va haver centenars de retrobaments. Alguns d'ells difícils, perquè ja se sap que el pas dels anys no serveix, només, per millorar els grans vins. Però amb més o menys cabells i amb més o menys arrugues, tots es van reconèixer i molts van acabar abraçats amb un vell amic, amb una antiga cambrera o amb un dels porters. Tots van riure, van ballar fins a l'extenuació i molts van continuar emocionant-se amb l'anunci d'un nou i esperat retrobament per a la primavera que ve.

Ara, coincidint amb el desè aniversari de l'enderroc, la guàrdia pretoriana de l'antic Titus torna a la càrrega. I ho fa, de nou, des de les xarxes socials d'internet. Més d'un miler de persones s'han afegit ja al nou grup creat al Facebook per reclamar a l'Ajuntament que col·loqui una placa en record del local just al tram de platja que va ocupar durant un segle. Entre el club nàutic Bétulo i la Donzella, dos locals igualment històrics que encara aguanten drets al front marítim en espera que els arribi el torn de ser devorats per la llei de costes. Tractant-se de Titus, tot és possible, però amb tantes altres prioritats, no sembla fàcil que el govern municipal ni cap altre facin cas de la reclamació d'aquest nodrit grup de nostàlgics disposats a defensar fins on calgui la memòria del seu passat. Però amb placa o sense, per a tots ells i per a molts altres el tram de platja que hi ha al final del carrer d'en Prim sempre serà el de l'antic Titus.