Cercle Català de Negocis

Ja és irònic que la història de Catalunya ens parli sempre de «constitucions» per referir-se a les lleis pactades entre el monarca i els estaments –sovint per qüestions financeres– i de «consolats» quan ens vol recordar que els mercaders atracaven en ports de la mar Mediterrània segurs que algun representant jurisdiccional català garantiria el seu dret mitjançant una normativa inspirada majoritàriament a Catalunya. Com deia dijous passat l'historiador Jordi Bilbeny en la presentació de La Bisbal Decideix, avui som dels pocs pobles que ens hem quedat a l'escapça, sense constitució ni representació exterior. Un Borbó ens va robar el passat a sang i foc, però el que és més greu és que un altre Borbó assisteix impassible al robatori democràtic del nostre futur. Ho recordava en el mateix acte Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis. És un grup admirable d'empresaris que no solament resisteixen la crisi sinó que encara troben temps per passar pels pobles i explicar com ho tenim de magre si no ens desempalleguem aviat de l'Estat espanyol. És l'aeroport de Madrid, és el port de València (sí, sí, ja podem anar parlant de Països Catalans...) i és la rematada final amb una línia ferroviària de mercaderies que pot esquivar Catalunya passant per Aragó. Ens venceran por tierra, mar y aire, que és el que escau a un poble de mentalitat castrense com és el castellà. I la derrota serà econòmica, no historicista. El CCN (www.ccn.cat) ve sovint a les comarques gironines. Ets professional, empresari, jubilat o estudiant? Doncs t'aconsello vivament, lector, que vagis a algun dels pobles on xerren, et prenguis un vàlium abans d'entrar a la sala i et deprimeixis amb la seva exposició valenta, documentada i entenedora. Passat l'estaborniment i la sedació, t'agafarà la marxeta independentista. Mira, té, avui són a Vilobí d'Onyar...