la crònica
La nit de la Cambra amb Josep Carreras
Al carrer Saragossa de Girona hi ha viscut un tiet del tenor Josep Carreras. M'ho va explicar ahir, en una conversa llampec al vestíbul de l'Auditori Palau de Congressos de Girona, Josep Carreras, l'amo de l'hotel Europa, qui va ser anys i panys el president de la Federació d'Hostaleria. Josep Carreras es volia fotografiar al costat de Josep Carreras, però em va dir que la cerca va ser infructuosa. Una il·lusió frustrada. El senyor Josep Carreras volia explicar al tenor Josep Carreras que els seus pares quan venien a Girona a visitar el parent del carrer Saragossa s'allotjaven a l'hotel Europa. «Quatre o cinc vegades van venir a casa; ben bones. El pare de Josep Carreras era caporal de la Guàrdia Urbana de Barcelona.» Josep Carreras, de Girona, no va trobar cap escletxa per saludar Josep Carreras, de Barcelona, i fer-s'hi la foto.
Tampoc nosaltres no vam poder fotografiar Josep Carreras. Ens hauria agradat fer-n'hi una a l'escenari a davant del piano vestit amb el frac mentre cantava una cançó i el pianista, també vestit d'etiqueta, l'acompanyava. Tampoc no van deixar entrar fotògrafs a la Sala Simfònica per fer fotos de l'escenari i dels logotips que s'hi projectaven, dels convidats, dels que van pagar entrada, del príncep de Girona i de la seva esposa, del president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, Domènec Espadalé, l'amfitrió; del president de la Generalitat, dels consellers de la Generalitat, de pagesos, d'industrials, d'hotelers, de botiguers, de senyores il·lusionades, de músics que no es mouen de l'Auditori, de banquers, de periodistes, de gent de la cultura, del negoci i de l'advocacia. Ahir a l'Auditori era d'aquells dies que hi havia tot Déu. Hi havia algun seient buit a la Sala Simfònica, però em consta que era premeditat, per si tenien algun compromís urgent d'última hora, que el van tenir i atendre, amb tota la diligència d'una entitat que fa cent anys que està ficada en el negoci a les comarques gironines.
Per inaugurar el centenari van organitzar un concert de Josep Carreras. El tenor va semblar fatigat. Si més no al començament vaig tenir la sensació de sentir el concert de ben lluny; tampoc hi ajudava el xiu-xiu de la gent. No tinc cap dubte que el cap de cartell d'ahir eren els prínceps, però el públic s'hi hauria d'esforçar un xic. El tenor Josep Carreras havia assajat, però no va semblar haver agafat forma fins a la sisena peça. En el T'estimo, d'Edvard Grieg, va ser el primer cop que el públic el va aplaudir amb afició; llargament i sense compromís. Hi va arribar!!
«Alfonsín y el mar»
El pas següent va ser un regal. Va interpretar Alfonsina y el mar, d'Ariel Ramírez, compositor contemporani traspassat recentment i amb qui Carreras tenia una bona relació. Va ser un moment emotiu.
El concert no va ser d'una llargada excepcional. Va començar al voltant d'un quart de deu, amb el tango Lejana tierra mía, de Gardel, i seixanta minuts després ja s'acomiadava. Josep Carreras i l'excel·lent pianista Lorenzo Bavaj van interpretar 14 peces, entre el programa oficial, el regal intermedi i tres bisos. I dues van ser solos de piano de Bavaj.
«Rosor»
Al final Carreras es va refugiar en valor segurs: Nàpols i Catalunya. Amb peces populars com Core n'grato, Dicitencello Vuie o Rosor. Només fa faltar que, per acabar, el públic es desinhibís i es posés a cantar Rosor, Rosor, llum de la meva vida. El públic va emocionar-se i aplaudir només de rebre els primers tocs de piano de Bavaj.
I en acabat, els que tenien invitació van poder pujar a les sales i a la terrassa de l'Auditori al sopar còctel excel·lent preparat pel Molí de l'Escala, llàstima que s'hagués de menjar a peu dret! Tanmateix cal destacar que n'hem après: menú gironí, des de les receptes fins a la matèria primera, els vins, els caves i l'aigua.
A fora, a la sala de fumadors s'hi estava fresc, a temperatura de cava. A dins feia una calor humana insuportable, però hi eren en Felip i la Letícia. I tothom... bé, tothom no perquè hi havia molts republicans, l'esperit dels quals encarnaria el conseller del ram, d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. Doncs i tothom que tenia un esperit més liberal feia aproximacions cap a la reialesa. Alguns i algunes s'hi fotografiaven, però van ser menys dels que haurien volgut, perquè, un cop més, Xavier Xirgo, avui director de l'Avui, va acaparar la conversa de la princesa durant una mitja horeta i un quartet, la de l'hereu de la corona espanyola.
I em va semblar que la gent va sortir contenta. Què més voleu? Per molts anys!
