Argentona, capital Mataró

Dijous passat, una associació que es diu Societat Civil d'Argentona em va convidar a fer una conferència al seu poble. Em van dir que volien que els parlés del Maresme, i jo m'hi vaig posar.

El Maresme: quina comarca més estranya, més discutida i més difusa. Què hi fa, Tordera al Maresme, si té la fesomia d'un poble de la Selva i els seus habitants pronuncien la paraula flor amb aquella o tancada dels gironins? ¿Què hi fan, Malgrat i Palafolls, si tiren cap a Blanes i ara que se n'ha anat la llum tants dies a causa de la nevada han quedat solidàriament a les fosques? Pau Vila, el dibuixant de les actuals comarques, es va basar en el poder d'atracció dels mercats centrals. Potser sí que hi va haver un dia que els de Tordera, els de Malgrat, els de Calella o –per l'altre cantó– els del Masnou o Premià de Mar havien anat a mercat a Mataró. Ara els uns van a Girona i els altres a Barcelona. Mataró pot presumir de ser el mercat, a tot estirar, de Dosrius, Canyamars, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i els dos Vilassar. I Argentona, evidentment. El Mataró Parc, la Rambla, la Riera i el carrer de Barcelona de Mataró són les centrals de mercaderies d'avui.

Durant la meva dissertació vaig explicar a l'auditori que, si en comptes de fer servir el criteri mercantil de Pau Vila ens fixéssim en altres elements, potser sí que trobaríem que el Maresme, o almenys la part que va de Pineda en avall, té uns trets que el defineixen: els accidents marítims i orogràfics, les rieres (amb les seves rierades), la manera de construir les cases... Només que llavors el Maresme se'ns eixampla i ens arriba al Llobregat, perquè Badalona i els barris barcelonins de Gràcia, Horta i Sarrià, abans pobles independents, són exactes nuclis maresmencs, amb els seus carrers que fan pujada, la riera que els migparteix i aquelles cases de cós. Ja deia Josep Pla –i fa poc jo ho reproduïa en un article– que el Maresme és una comarca que té per capital Mataró i disposa de dues ciutats d'una certa importància, «Barcelona i Badalona entre les més conegudes».

La conferència va servir perquè els seus organitzadors es reconciliessin amb la meva persona. Es veu que estaven enfadats amb mi des d'un dia que vaig publicar aquí mateix que em semblava un disbarat que els argentonins reclamessin que el futur tren orbital, el que anirà de Mataró a Granollers, superés la riera d'Argentona per sota, de forma subterrània, en comptes de fer-ho a través d'un pont. Vaig dir en aquell article que veia els argentonins molt senyors i molt finolis, si trobaven que un tren passant per un pont els ofenia la vista i si exigien una obra d'enginyeria milionària perquè aquesta ofensa visual no tingués lloc. Es veu que quan els responsables de la Societat Civil d'Argentona van decidir convidar-me l'enuig ja els havia passat, però durant la conferència vaig tornar a repetir els meus arguments perquè els segueixo pensant. Els que troben que els trens fan lleig si passen per la superfície són els que no agafen mai el tren. Que no el pensen agafar mai, els argentonins? Que prefereixen travessar la riera com un talp en comptes de fer-ho contemplant les vistes del poble que tant estimen i admiren?

En acabat em van portar a sopar a Can Baladia. Em vaig dedicar a escoltar els meus amfitrions. Eren tots d'Argentona, argentonins de tota la vida, i parlaven de Mataró com si fos la seva pròpia ciutat: en coneixien gent, sabien històries de matrimonis que es fan i matrimonis que es desfan, tenien notícies de la mort d'aquell i d'aquell altre, i fins i tot em van indicar on tenien el domicili les cases de barrets de l'avinguda Jaume Recoder, l'existència de les quals jo ignorava. Al final vaig observar que per dir «tren», els argentonins diuen «trenc». Ep, si algú diu «trenc», és que parlem de gent de Mataró o de gent molt propera a Mataró. Com en dieu, del mar? «Marc.» I de fer campana? «Fer toris.» I de les escombraries? «Brossa.» Ara, la prova definitiva: i dels xuixos? «Globets, és clar.» Vinga, una fraternal abraçada.

Els argentonins de vegades diuen que Mataró és «el barri de mar» d'Argentona, apreciació que els mataronins acceptem amb un somriure afable perquè entre Argentona i Mataró sempre hi ha hagut pau i bona entesa. Una altra cosa seria que els d'Arenys de Mar ens titllessin de barri seu o ens escatimessin la capitalitat. Llavors ens enfadaríem. En fi, que pel que fa a la composició d'aquesta comarca, només podem estar segurs d'una cosa: Argentona, capital Mataró.