Les poques setmanes que fa que ostenta el càrrec el duen a manifestar-se amb prudència. Amb tot, el nou cap dels Mossos d'Esquadra a Badalona fa la impressió de tenir idees i valors ben definits i clars, necessaris per a la tasca que té per endavant.
–Com estan sent els primers dies?
–«Força enfeinats, coneixent tothom i explicant com m'agradaria treballar dins la comissaria.»
–I quina és aquesta manera de fer?
–«Doncs la mateixa que la del meu antecessor, Bernat Baró. El seu model, en què confio plenament, és que l'agent s'ho passi bé treballant. En la comissaria de Badalona hi ha autèntics professionals, perquè qui ve aquí sap que tindrà molta feina. No som una comissaria rural i tot i que no passen coses gaire greus ens les tenim amb delictes de tot tipus, pels quals hem d'estar preparats en cada moment.»
–Quina és la seva filosofia policial?
–«Reaccionar davant les incidències i atendre el ciutadà amb proximitat. La gent ens ha de buscar i ha de col·laborar amb nosaltres: tot allò que vegin estrany ho han de denunciar, perquè la seguretat és cosa de tots. A partir d'ara obrirem la comissaria a tothom qui vulgui, perquè ens coneguin i sàpiguen com treballem. S'ha de ser pròxim al ciutadà per generar confiança.»
–Quins són els principals problemes amb què es troben dia a dia a Badalona?
–«Les de qualsevol ciutat gran. Badalona és la tercera ciutat més poblada de Catalunya i la proximitat amb Barcelona es nota. Es fan unes 36.000 actuacions en un any i són de tot tipus, delictes diversos, però sobretot furts i robatoris en l'interior de vehicles. Amb tot, el 48% de les intervencions no tenen a veure amb delictes pròpiament dits, sinó amb assistències a requeriments ciutadans per motius d'incivisme.»
–La crema de cotxes al carrer no és habitual a Badalona?
–«De moment, aquest any s'han cremat menys cotxes que en d'altres inicis d'any, i en la majoria de casos les autories són diferents i els motius no tenen res a veure amb venjances i problemes de drogues, que a vegades tant agrada apuntar. En alguns casos, el autors eren d'origen iugoslau, un origen migratori diferent a aquells que molts apunten per tal de criminalitzar-los.»
–Però aquests fets provoquen una certa inseguretat.
–«Aquest concepte és relatiu i quan parles tant d'inseguretat, n'acabes generant. Volem escoltar el silenci i parlar amb la gent, perquè ens expliqui com està aquell barri o aquella plaça. En aquest sentit, el forner, el veí o l'amo d'un bar és l'indicador més fiable per saber si un lloc és insegur. Se'n parla molt, de Sant Roc i d'altres barris semblants, però amb els números a la mà, el nombre de delictes ha disminuït en comparació amb l'any passat. A Sant Roc o a la Salut es pot aparcar el cotxe o prendre un refresc al bar d'un pakistanès i sentir-te com a casa. A Badalona no hi ha incidents greus ni barris presos per la policia.»
–Potser parlar llavors d'incivisme...
–«L'incivisme no és inseguretat i quan es barregen tots dos conceptes es transmet por i preocupació. Això, que passa sovint, genera injustícies. En general, hi ha menys inseguretat de la que la gent diu i Badalona no és cap excepció. Darrerament no hi ha hagut cap homicidi, llevat d'un cas de violència de gènere. En canvi, els casos dels excrements dels gossos al carrer o dels que mengen pipes sense escombrar-les sí que passen des de sempre.»
–La immigració genera delinqüència?
–«Els immigrants no provoquen, ni de bon tros, la majoria de delictes que es cometen a Badalona. Els lladres de bars que vam detenir fa uns mesos eren romanesos, però fa poc es van detenir una desena de lladres de camions que eren autòctons. Hi ha de tot a tot arreu. La immigració ens aporta cultura i coneixement. Per a nosaltres és un repte conèixer com es comporten determinats col·lectius, sobre els quals també hem de fer molta pedagogia per dir-los què es pot fer i què no.»
–Els efectius de Mossos que hi ha a Badalona són suficients?
–«Amb els que som fem bona feina, però si comptem amb la participació de la ciutadania treballarem amb més eficàcia. Si ens avisen ràpidament d'un delicte enviarem la patrulla amb més celeritat. I si els veïns ens expressen les seves preocupacions, podrem ajudar a disminuir-les. Amb els que som, tenim un bon equilibri.»
–Com valora el treball amb la Guàrdia Urbana?
–«Perfecte. A la sala conjunta de la nostra comissaria treballen les direccions de tots dos cossos i això és importantíssim, perquè permet fer estratègies conjuntes. Aquesta col·laboració vol ser un referent a tot Catalunya.»
–Sant Adrià té problemes semblants als de Badalona?
–«Són comunes. A més, situar una comissaria a la Mina va ser un encert, perquè si aquell barri ha arribat a tenir mai mala reputació, segur que ja l'ha perduda.»