Faran una residència al solar que ocupen unes monges de clausura a Valls
La comunitat religiosa del monestir de la Presentació es traslladarà a la casa Monserrat Cuadrada
Mentre l'alcalde de Valls, Albert Batet, en una ràpida recapitulació del seu projecte de ciutat, anunciava en la darrera sessió plenària una esperada ampliació de la residència Monserrat Cuadrada, el patronat de la Fundació Vilaniu rubricava la primera proposta d'acord per poder fer realitat l'operació.
En el pla es preveu la construcció d'una residència geriàtrica de nova planta al recinte que ocupa la comunitat religiosa femenina del monestir de la Presentació, a tocar de la casa Monserrat Cuadrada. El patronat de la fundació ja ha arribat a un primer acord amb l'arquebisbat, que cediria els terrenys pel sistema de permuta, segons ha confirmat a El Punt el gerent de la Fundació Vilaniu, Julio García Prieto. El tracte compensarà els titulars de la finca amb una part econòmica i amb la cessió de la casa Monserrat Cuadrada, on es traslladaran les religioses.
La construcció d'una nova residència geriàtrica a la ciutat de Valls està considerada com un projecte prioritari pels agents socials i els tècnics en matèria de salut. Fonts consultades per aquesta redacció han confirmat que hi ha una llista d'espera de seixanta persones majors de 65 anys que necessiten accedir a una residència d'aquestes característiques. La casa Monserrat Cuadrada, que recentment va ser ampliada i condicionada, té 49 residents i es troba al límit de la seva capacitat. El projecte està en una fase embrionària, però ja se sap que al nou edifici s'hi traslladaran els residents de Monserrat Cuadrada i que tindrà un centenar de places, tant subvencionades per l'Institut d'Acció Social i Ciutadania (ICASS) com de caràcter privat. Julio García Prieto, gerent del Pius Hospital i de la Fundació Vilaniu, es mostra optimista en la consecució del projecte, però reconeix que l'execució serà complexa: «Encara s'han de fer molts tràmits relacionats amb els terrenys i amb l'eixamplament del carrer Montserrat, imprescindible per fer realitat l'obra.»
Un convent amb una llarga història
a.eLa comunitat del monestir està constituïda actualment per sis religioses, la majoria d'edat avançada, que conviuen en un recinte auster, sense calefacció i amb poca aigua calenta: dos escalfadors de poca capacitat per a la cuina i les dutxes. Dues de les religioses s'acosten a la trentena i són de nacionalitat kenyana, ja que fa uns anys el monestir va viure una revifalla quan joves d'aquest país africà es van integrar a la comunitat, que va créixer fins a la quinzena de religioses. Després, algunes van tornar a Kenya per fundar un convent del mateix orde. L'enderroc del monestir, que s'aixeca sobre el convent original del segle XVII, podria portar sorpreses perquè «durant la Guerra del Francès el recinte va ser hospital militar i s'hi van enterrar soldats francesos», alerta l'historiador Francesc Murillo, que insisteix que s'hi hauran de fer prospeccions.