José Luis Jimeno plega com a alcalde de Badia avui per «motius personals»
Cedirà la vara a la regidora Eva Menor
Jimeno, informàtic de professió, va començar la seva carrera política com a regidor del municipi l'any 1995. Però no va ser fins al 1999 que va accedir a l'alcaldia, amb un 55,9% dels vots emesos. Des d'aleshores, ha revalidat les majories absolutes el 2003 i el 2007. I ara, deu anys després i a l'equador del mandat, ha decidit no «eternitzar-se» i cedir la vara a la titular municipal d'Economia i Comerç, Eva Menor, que prendrà possessió de l'alcaldia en un altre ple dissabte al migdia. La proposta de Menor va rebre el vistiplau unànime de l'assemblea local del PSC.
L'encara alcalde va pilotar la segona meitat del procés de constitució de Badia com a municipi independent de Barberà i Cerdanyola. Al marge de la gestió de la ciutat i la construcció d'equipaments, la tasca més complicada és assegurar la viabilitat econòmica de Badia sense les subvencions anuals de la Generalitat. Tot i que la llei de creació del municipi –l'any 1994– preveia ajuts durant deu anys i la tutela de la Sindicatura de Comptes, Jimeno va negociar la pròrroga de les subvencions i va signar un altre conveni fins al 2018. Badia va néixer gairebé sense sòl urbanitzable i un parc del 100% d'habitatges protegits que permeten recaptar molt poc en concepte d'IBI.
Pel que fa al futur de Jimeno, que d'entrada plantejava reincorporar-se a l'empresa privada, finalment li encomanaran una feina d'assessor econòmic del Consell Comarcal.
La sindicatura dubta de la viabilitat del municipi
Gairebé alhora que Jimeno formalitzi la renúncia a l'Ajuntament de Badia, la comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament debatrà un informe de fiscalització que l'òrgan va elaborar el 2006 amb els comptes del consistori i l'empresa municipal Badia 2004 Promocions SL l'últim any que la sindicatura tutelava els comptes municipals. En el document s'hi recullen les nombroses «mancances» i «infraccions», a més de la recomanació de l'organisme perquè es replantegés «la viabilitat econòmica i financera» de la població.
Entre les «anomalies», per exemple, es va detectar que «els comptes de control pressupostari del balanç aprovat pel ple de l'Ajuntament i el retut a la sindicatura presenten una diferència d'1.137.449 euros que no ha estat aclarida per l'Ajuntament»; «incerteses per un total de 637.470 euros que podrien afectar els imports del romanent de tresoreria en funció del seu desenllaç futur», i la inexistència, el 2004, del «registre públic de contractes que estableix» la llei, que va fer que s'executessin obres a l'avinguda Burgos «sense contracte ni expedient» o s'adjudiqués la construcció d'un poliesportiu «sense disposar de finançament suficient». La sindicatura també va alertar de «l'alt grau de temporalitat» de la plantilla municipal i de l'excés d'hores extraordinàries, i va proposar «revisar les possibilitats d'augmentar la recaptació fiscal de l'Ajuntament».