La Grama ha entrat en una espiral perillosa i es va veu superadíssim pel Gavà, penúltim (0-2)
La reacció del Gavà potser haurà arribat tard, però si baixen ho faran amb el cap ben alt
«No hem jugat bé i el Gavà ha sigut superior; el 0-1 era una jugada dubtosa, però això no és cap excusa»
«Fa setmanes que sabem que amb 4 o 5 punts més en tindrem prou, però ja són tres derrotes seguides»
«Els últims tres partits hem jugat molt bé i avui ha sigut la culminació»
«Durant tota la temporada he pensat que era possible la permanència, i ho he intentat transmetre a la plantilla»
Entre uns que ja es veuen a tercera, i els altres que, encara que se salvin, hi aniran a petar igualment per morosos, els partits d'ahir a Can Peixauet van ser força depriment. Els tres punts sí que serveixen al Gavà com a mètode d'autoajuda –«no som tan dolents!»–, encara que per a la permanència segurament ja fa tard. Mentre que els colomencs van fer la sensació que tenien el cap en una altra banda –cinc mesos sense cobrar no és cap broma–, cosa que ha provocat que la Grama hagi encadenat tres derrotes i vegi l'abisme com una amenaça real. Al final del partit, a la grada més d'un parlava de la primera catalana; un descens esportiu i l'altre, econòmic... Entre la manca de pressió del Gavà i l'absència de tensió de la Grama, la primera part d'ahir va semblar més un partit amistós que un de competició oficial. Raúl Rodríguez no va saber aprofitar l'autopista que tenia pel lateral que defensava Javi González, i Carlitos va falla fins a quatre ocasions molt clares precisament per aquesta manca d'intensitat en el joc colomenc. I el Gavà, que es va dedicar a tocar la pilota per terra sense complicar-se gaire, es va trobar amb 0-1 en el minut 25 quan Manteca va trencar el fora de joc, i la defensa local i el porter Miguel Ramos van quedar aturats esperant que l'assistent aixequés el braç. El davanter blaugrana va superar Ramos amb una bona vaselina i va marcar a porteria buida.
Després de la represa Pedro va entrar en el lloc d'un absent Héctor Zaragoza, i es va notar un cert canvi. Cada vegada que el davanter colomenc trepitjava l'àrea generava perill, tot i que cap dels seus companys ho va saber aprofitar. Al final, Pedro, cansat de ser l'únic que corria i pressionava una mica, es va deixar portar per la desídia general. Mentrestant el Gavà anava fent, i de tant en tant avisava que volia fer el segon –Serramitja (64') i Sanou (72')–, però sempre controlant els temps del partit. L'acció ofensiva més destacada dels locals va ser un xut potent des de trenta metre de Rubén Canelada que Marcos va enviar a córner amb molts problemes (81'). I quan el resultat semblava que ja no es mouria, Sanou, al contraatac, es va plantar tot sol al davant de Miguel Ramos, el va dribla i va marcar a pler. Era el primer gol que feia des que va arribar a Catalunya fa dos anys procedent de Burkina Faso, i era el gol que sentenciava el partit.
