El gran amuntegament

Dilluns passat Ramon Ceide, delegat d'Urbanisme, havia convidat un grup de persones a visitar per dins les noves dependències de la Generalitat a l'antic hospital de Santa Caterina. Una instal·lació complicada, que esperen enllestir aviat, tot pensant que per Sant Joan ja estaran a punt tots els serveis i podrà entrar en funcionament. És previst prèviament fer-hi jornades de portes obertes.

La nostra impressió és que s'ha escomès una obra descomunal que –a hores d'ara– no sabem si ha estat encertada o no. Actualment és plaent passejar per aquelles sales, netes de taules i andròmines de tota mena. Els amplis espais buits s'ofereixen molt agradables a la vista. Si poguessin deixar-los com estan seria fantàstic! Però, és clar, en breu començarà el trasllat de persones i de materials. Els diferents serveis que ara estan dispersos per la ciutat aportaran mobiliari, informàtica, material d'arxius, la inevitable ampolla d'aigua, la foto de la nena, el calefactor per als peus, els pul·lòvers per quan els aires condicionats siguin massa forts...

Mil dues-centes persones recalaran allà, amb tot el seu bagatge. Activitats heterogènies que mai abans havien coincidit, ara estaran encarades. El d'agricultura amb els de política lingüística..., i els d'urbanisme amb els d'educació... És de témer que s'organitzin «regnes de taifes», que es disputaran els espais i les preeminències. S'hi afegiran els encarregats de manteniment, els mossos de seguretat, els uixers, ordenances... Els espais són grans, però –temps al temps– aviat esdevindran esquifits, perquè les administracions públiques són inabastables!

Els únics que ho tindran complicat per accedir-hi seran els ciutadans, que és per a qui ara es fa la festa. Hi haurà finestreta única, per a tots els serveis (!) i no es podrà anar més enllà si hom no ha demanat hora o l'estan esperant. A segons quins llocs no podran anar-hi sols, sinó acompanyats d'un uixer perquè no es perdin...! Els funcionaris restaran tranquils, no hauran d'aguantar visites inoportunes i l'hora de l'esmorzar –que és sagrada– no experimentarà mai un retard. Podran treballar serenament i organitzadament. El poble –ja se sap– sempre s'espera. És el seu destí. Esperar. I tot arribarà a una hora o a una altra....

Un punt que lamentem és que l'accés públic serà per la nova rampa cantonera, tocant al carrer Joan Maragall: han reservat el pati de les magnòlies, la gran escalinata barroca i la sala coberta de ceràmica del segle XVII per a les visites importants i els actes solemnes. Quina insolència! Potser era operatiu fer-ho així, però és trist que l'espai que guarda tants records de la gent que va ser assistida a l'hospital, l'únic en tot l'edifici que és bell i serè, quedi vedat al públic. Ens preguntem qui les fan aquestes obres.... Suposem que organitzaran visites guiades, però... no és això, companys, no és això!

Una sorpresa agradable és la instal·lació d'una preciosa escultura d'Aristides Maillol, en bronze i sobre un cub de fusta, al pati distribuïdor, sobre un estanyol d'aigua. Un tors de dona de proporcions escaients. Hem sabut que es varen fer gestions complicades prop de la família, que finalment van accedir a vendre-la i que se n'ha pagat un preu alt... Però Girona s'enriqueix amb una imatge nova i entranyable, d'una bellesa evocadora, i carregada del simbolisme de la necessària unió amb la Catalunya del Nord, pàtria de l'insigne artista.