El dret a decidir i l'opció federalista

El proper 25 d'abril tindrà lloc la consulta sobre el dret a la independència a Girona, Figueres, Reus, Manresa, Olot, Salt, Sitges, Calella, Lleida i altres poblacions de Catalunya. De vegades, des del poble, vila o ciutat on ens movem habitualment, tendim a creure que tot el país és igual que el nostre entorn més proper, però haurem de reconèixer que Catalunya és molt diversa, fins al punt que una mateixa consulta popular pot donar resultats molt variats al Gironès, Osona, la Segarra, el Camp de Tarragona o el Baix Llobregat. És cert que la construcció d'estats amb components nacionals diversos, com és el cas d'Espanya, França o el Regne Unit, entre altres, ha comportat històricament problemes de relació entre el poder central i alguns dels pobles que en formen part, perquè són estats estructurats sota l'hegemonia del nacionalisme més poderós (castellà, gal, anglès…), el qual ha comportat una pèrdua de la capacitat d'autogovern i fins i tot una veritable opressió cap als pobles o nacionalitats minoritàries.

Però quins territoris han de tenir el dret de decidir? Algun experts assenyalen tan sols els pobles colonitzats durant els darrers segles (Sàhara Occidental o Palestina com a exemples potser actualment més paradigmàtics). Altres teories, majoritàries a casa nostra, i que nosaltres també compartim, ho amplien a tots els territoris amb una clara voluntat nacional, com Catalunya, el País Basc, Escòcia, Irlanda del Nord, Còrsega... Però com és prou conegut, cap constitució del nostre entorn no reconeix la possible separació de les seves nacionalitats, comunitats autònomes, regions, departaments, províncies, vegueries, comtats ni altres ens territorials.

El reculli o no la Constitució espanyola i altres cartes magnes del nostre entorn europeu, el dret a l'autodeterminació dels pobles, sense excloure una possible separació, és un dret profundament democràtic. També és cert que defensar el legítim dret dels pobles a la seva autodeterminació no ha de ser, necessàriament, una invitació a la secessió, d'igual manera com defensar el dret al divorci no representa promoure la dissolució de les parelles. Per això, aquells que, com la nostra formació política, no apostem per la independència, sinó per una entesa lliure i solidària entre pobles lliures, respectem el dret a decidir com a una opció legítima i radicalment democràtica, alhora que apostem per una opció federalista i, per suposat, republicana, és a dir per una república federal.