Spanair, un discurs de país
El projecte de Spanair obliga Iberia a afegir-se a la reivindicació catalana per no perdre el negoci de Barcelona i Catalunya
-
Soriano i Maragall abans d'embarcar a l'aeroport del Prat en el vol d'estrena de la ruta de Belgrad. ANDREU PUIG. -
Michael Szücs i Ferran Soriano, durant la passejada guiada al parc de la fortalesa de Belgrad. ANDREU PUIG. -
El comandant del vol d'Spanair abans de l'enlairament des de l'aeroport del Prat. ANDREU PUIG. -
Les hostesses del vol repartint cava entre els passatgers per celebrar l'estrena de la ruta amb Belgrad. ANDREU PUIG.
Spanair ha iniciat l'expansió de vols cap al Mediterrani oriental per Belgrad, una ciutat que, amb la guerra dels Balcans, va quedar, fa 18 anys, sense vols directes a l'Estat espanyol. Després de la guerra, Belgrad va perdre les connexions aèries intercontinentals, però avui aspira a estar connectada, com a mínim, amb ciutats com ara Barcelona o Madrid. Amb la retirada d'Iberia, Barcelona va perdre les opcions de tenir vols intercontinentals directes. D'aquest abandonament de la companyia espanyola va néixer un discurs que ha passat de la defensiva a l'atac. Sota l'aixopluc de l'IESE, la universitat, l'empresariat i la societat civil catalanes van exclamar-se per la situació a la qual s'enfrontava Catalunya. Politòlegs i economistes coincideixen a dir que, sense vols a tot el món, una ciutat i una regió del planeta difícilment podran competir en l'economia globalitzada i la influència política. A l'IESE, va institucionalitzar-se en el discurs públic català la paraula hub, l'aeroport de connexió entre vols regionals i vols a tot el món.
En el vol inaugural de Spanair a Belgrad, el president de l'aerolínia, Ferran Soriano, ha tornat a recordar que Barcelona és el novè aeroport europeu en nombre de passatgers, però que, en canvi, se situa en quart lloc en passatgers d'origen i destí. És a dir, que milers de passatgers que viatgen cada dia des de Barcelona o amb destí a la ciutat no ho poden fer per via directa sinó fent escala a altres aeroports com ara Madrid. Sense un competidor visible dins del mercat espanyol, Iberia va realitzar una maniobra, empresarialment comprensible, que deixava el Prat a l'estacada sense perdre el seu negoci de Barcelona i Catalunya.
A l'acte de l'IESE, liderat pel professor Pedro Nueno, també va quedar clar que, per tenir vols a tot el món, una ciutat havia de tenir una companyia que els fes. I aquest és el pas que, probablement, Iberia comptava que no es faria des de Catalunya en un inici ja clar de crisi del sector aeronàutic internacional. Però un grup d'empresaris catalans, amb el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, aprofitaven l'oportunitat de compra de Spanair que els oferia la situació de fallida de la companyia. A l'accionariat de l'Spanair catalana hi havia noms com ara el de l'expresident del Barça i hoteler, Joan Gaspart, empresaris turístics com ara Jordi Bagó; transportistes com Miquel Martí o banquers com ara Carles Tusquets. Al capdavant de la companyia situaven Ferran Soriano, un jove economista reconegut per tothom per haver estat el vicepresident econòmic en la millor etapa que ha iniciat la història del Barça. Soriano recollia el discurs polític i empresarial que hi havia entorn de l'aeroport de Barcelona i el situava al centre de l'estratègia de la companyia. Per poder fer vols intercontinentals des de Barcelona a partir del 2012, Spanair ha de salvar pèrdues milionàries que confia evitar enguany, mentre ha iniciat l'expansió cap a destins nous de l'est d'Europa per construir una xarxa que porti passatgers d'arreu de la Mediterrània per alimentar els vols de futur. El lema és Spanair, la de tots, igual que TV3 és la teva. La idea de força és que «connectem Barcelona amb el món i el món amb Barcelona». La publicitat inclou les inicials BCNHUB. A la revista de bord, Spanorama, els textos són en català, espanyol i anglès i la tripulació s'adreça als passatgers en aquestes tres llengües.
Més que un club
En la recepció oficial de l'estrena del vol a Belgrad, el director d'aquest aeroport serbi recordava l'admiració que desperta al seu país el joc d'equip del Barça, i Soriano deia que si el Barça és més que un club, Spanair és alguna cosa més que una companyia aèria. Davant del projecte i del discurs de Spanair, al final Iberia i la seva filial de baix cost a Barcelona, Vueling, han reaccionat anunciant que estudien tenir vols intercontinentals des de l'aeroport de Barcelona perquè hi ha mercat i perquè la ciutat ho necessita per competir en l'economia globalitzada. La resposta de Soriano ha estat, amb certa ironia, de benvinguda al discurs i al projecte que s'havia llançat des de Catalunya. Soriano no amaga que el futur de Spanair passarà per sortir a la borsa o ser comprada per un gran soci com l'alemanya Lufthansa, però recorda que el hub continuarà tenint sentit si encara no existeix aquell hipotètic dia.
Maragall fa d'ambaixador en el vol de Belgrad
X.MRecentment, l'expresident Jordi Pujol posava Ferran Soriano com a exemple dels nous dirigents del país en una conferència a l'Ateneu Barcelonès, i Spanair com a exemple d'aposta de país. Aquest dijous, l'expresident i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, acompanyava la delegació de Spanair en l'estrena del vol a Belgrad. Durant els vols d'anada i tornada de la capital sèrbia es convidava els passatgers a una copa de xampany Freixenet per celebrar el fet, i Maragall brindava amb Soriano. En la recepció de Belgrad, el subdirector de relacions institucionals de Spanair, Javier Ortega, explicava la il·lusió amb què l'ambaixadora de Sèrbia a Madrid, Jela Bacovic, que també acompanyava la delegació en l'estrena, va rebre de part seva la notícia de l'inici dels vols des de Barcelona i Madrid. L'ambaixador d'Espanya a Belgrad, Iñigo de Palacio, fa un any i mig que ocupa el lloc i assegura que no ha parat de rebre peticions en aquest sentit per part de gent de negocis i de la cultura, després de 18 anys que haguessin desaparegut els vols directes d'Iberia i l'antiga aerolínia iugoslava JAT entre els dos estats. L'expresident Maragall va fer de mestre de cerimònies durant el viatge. Va celebrar amb certa ironia quan l'ambaixador espanyol va explicar que havia aconseguit tenir llibres en català a la biblioteca de l'Institut Cervantes de Belgrad i va atreure l'atenció d'una parella de joves mallorquins. Durant el passeig guiat pel centre històric de Belgrad, el noi va saludar efusivament l'expresident. Maragall li va preguntar si eren allà pels estudis universitaris i el jove va respondre que treballaven per l'ambaixada. Maragall va cridar immediatament Iñigo de Palacio i el va instar a donar un cop de mà a la parella perquè eren «paisans». Maragall també va iniciar l'aplaudiment dels passatgers en l'aterratge de tornada a Barcelona.
Dos homes i un destí
X.MFerran Soriano comparteix amb el director general de Spanair, Michael Szücs, el volant de la nova etapa de la companyia. Atents, però distants, de la delegació, Soriano i Szücs van estar parlant de feina entre ells i pel mòbil durant tot el passeig pel centre de Belgrad. Introspectiu, Soriano va treballar amb l'ordinador durant la major part del temps que van durar els vols d'anada i tornada. Soriano és un economista i empresari de 42 anys, amb experiència en els sectors del consum, les telecomunicacions, l'entreteniment, el futbol i la consultoria, que s'ha convertit en un home d'èxit popular des de la seva vicepresidència al Barça. Però sempre admet que d'avions no n'havia sabut res fins que va ser nomenat president de Spanair. El primer que va fer va ser anar a buscar Szücs, que dirigia l'aerolínia mexicana Viva Aerobús. Aquest enginyer aeronàutic britànic de 44 anys va ser pilot i gerent de vendes mundial de British Airways i director d'operacions d'Easyjet. Si es pot comparar amb el Barça, Szücs és com Messi, el jugador estrella de Soriano. Al costat d'un Soriano tranquil i aplomat, Szücs opera amb nervi, frenètic. S'està tot el vol de tornada parlant de decisions, oportunitats, problemes i solucions. Amb Javier Ortega; amb el director de relacions institucionals i comunicació, Jordi Juan, o amb una parella jove que s'ocupa de planificar les noves rutes de la companyia: Gabriel Schmilovich i Maria Antònia Ramis. Arribats a Barcelona, Gabriel s'acomiada dels periodistes amb un «a reveure, fins al primer vol intercontinental». És l'objectiu.