BÀSQUET / LEB OR
El Sant Josep recull els fruits a la seva trajectòria i accedeix al «play-off»
Va cruspir-se el CBT a partir del tercer quart, en un dia inspirat de «Jimix»
El Burgos va fer la resta fent claudicar el Mallorca i l'eufòria es va disparar
«En la segona part, tot ha canviat. Hem pogut córrer i ens hem trobat a nosaltres mateixos. Ens hem sentit molt més còmodes»
«El play-off? Hem lluitat molt i me n'alegro sobretot pels jugadors, perquè ho han treballat»
«Hem demostrat en l'últim tram de competició molt de desig de jugar el play-off. Ara que ens hi hem ficat, hem de demostrar que som dignes de jugar-lo»
«El partit s'ha acabat al final del tercer període.
Se'ns han fos els ploms i el Sant Josep ens ha passat per sobre»
«El baix percentatge en el tir ha contaminat el nostre treball en defensa. No hem estat bé»
«He de felicitar el Sant Josep per la victòria i per entrar en el play-off. Ara nosaltres hem de pensar ja en la nostra guerra contra el Cornellà»
«A poc a poc, ens hem anat ficant en el partit. A més, hem fet una molt bona feina sobre Kiefer i Hess»
«M'ha sortit un partit rodó, però també gràcies als companys. He trobat bons tirs, i això ha fet que tingués bons percentatges»
«El Melilla és un rival molt complicat. D'avantatges, no en tenim, però anirem a competir. Quan vam jugar allà, ho vam fer sense Middleton per lesió»
Deu minuts van separar l'alegria del 17è triomf de la temporada de l'esclat d'eufòria de l'equip, ja als vestidors, per haver accedit al play-off. Va ser el temps que va tardar a saber-se el desenllaç del partit jugat a El Plantío. El Mallorca no va superar el Burgos i no va poder evitar que l'últim bitllet cap a les eliminatòries d'ascens viatgés cap a Girona. Un premi molt merescut per a un equip que ha estat constant i, en el tram final de la fase regular, ha persistit amb força per tal que la temporada es prolongués, com a mínim, dues setmanes més. Ahir va exhibir un altre cop aquest desig, aclaparant el CBT després de l'equador amb el seu bàsquet vertical i dinàmic. Els tarragonins, que s'hi jugaven les darreres esperances de driblar el play-out, es van veure incapaços de sobreposar-se al xàfec i, en alguna fase, van vorejar el ridícul (78-54, 35'). Fontajau, que ahir va tenir una entrada menor de l'esperada pel que hi havia en joc, va celebrar que el 5 de maig hi tornarà a haver partit.
El canell de «Jimix».
L'equip va intentar jerarquitzar el partit, recuperant l'encert des dels 6,75 m. En especial, un Jimix que no només anotava, sinó que també aportava energia i intensitat en defensa. En una de les espirals anotadores del Sant Josep, va fer l'efecte que es podia esquerdar el partit (38-29, 17'), però el rival va aixecar-se de la lona com va poder. La bona aportació de la parella interior, Kiefer i Seawright –treia molt de profit de l'apatia de Bouldin–, ho va permetre (42-26 a la mitja part).
De tornada dels vestidors, el Sant Josep ja va intentar posar una marxa més. El treball infatigable de Seawright va aguantar-lo una mica més, però sense tir exterior (1/7 triples al final del tercer quart) era poca cosa. En els locals sí que hi havia un equilibri i als triples de Sàbat, Jimix i Bouldin, s'hi afegia el treball sota els cèrcols de Middleton i Ortega. Tot plegat va motivar que la diferència per primer cop superés la desena de punts (60-48, 29'). El CBT transmetia símptomes d'estar grogui, tot i que el parèntesi entre quarts li podia donar oxigen. Però no va ser així. Va entrar amb el peu esquerre en l'últim quart i l'equip gironí el va noquejar en un vist i no vist (16-2 de parcial i 78-54). Quan se'n van adonar, els visitants ja havien perdut el tren del partit i Márquez havia cremat dos temps morts per res. En els cinc minuts finals, plàcids, la tensió ja es va focalitzar cap a Burgos. I d'allà també van acabar venint bones notícies.