Albert Ferri (Talavera), un entrenador de ferro

L'entrenador del Talavera, el rival del Reus en la primera eliminatòria d'ascens a segona B, destaca pel seu caràcter fort. Albert Ferri (40 anys) és un exporter barceloní format en el planter del Barça i que al llarg de la seva carrera, tant de jugador com d'entrenador, ha passat per una infinitat d'equips catalans, com l'Espanyol, el Mallorca, el Badalona, el Banyoles i el Tortosa, i també d'arreu de l'Estat (Eivissa, Alcoià o Moralo entre d'altres), i també té en el treball físic, tàctic i psicològic un altre dels seus punts característics. Potser perquè de jove, va fer el servei militar durant dos anys i va formar part de les tropes desplegades a Bòsnia en la guerra dels Balcans. Ferri, però, que no vol parlar gaire d'aquella etapa, ja que explica que hi va anar per una mala situació econòmica, assegura que els mètodes que aplica en els seus equips els ha après «només en el futbol» i que en part és gràcies a tots els entrenadors que ha tingut, entre els quals destaquen els noms de Javier Clemente (a l'Espanyol), Juande Ramos (a l'Alcoià) i Joaquín Caparrós (al Moralo).

Com a jugador també va estar al mateix vestidor amb Tommy N'Kono a l'Espanyol i amb Ezaki Badou al Mallorca, tot i que ell es defineix així: «Simplement un bon porter de segona B, en què he jugat onze anys.» Al llarg de la seva carrera, a més, ha coincidit en quatre clubs tant com a jugador com a porter (Alcoià, Badalona, Banyoles i Moralo). «Senyal que hi vaig deixar un bon record», no dubta a apuntar Ferri.

Albert Ferri va aterrar al Talavera just al principi d'aquest any i va haver de fer front a una situació de la qual no en tenia cap constància. Amb el club immers en un mar de deutes –el mes que ve en farà sis que la plantilla no cobra–, ni tan sols ha pogut seure a la banqueta, ja que l'entitat manxega no ha pogut resoldre la situació contractual de l'anterior tècnic, Manolo Alfaro. Ferri, doncs, que es mostra orgullós de no haver estat mai expulsat, ni com a jugador ni com a entrenador, segueix els partits des de la graderia. Ell, però, que afirma que «el fet d'estar a la graderia no impedeix que faci bé la feina», s'ha sabut adaptar a aquest terreny ple d'obstacles superant-los amb èxit: «No en sabia res, del tema, i he intentat treballar el millor possible, d'una manera honrada i sincera.» Tot i això, també ha tingut algunes disputes amb la premsa, i des que se li van malinterpretar unes declaracions, només parla després dels partits.

Ferri destaca el fet que el Talavera tingui «quinze jugadors fets a casa, set que ja hi eren i vuit que vaig pujar jo de preferent a causa de la fuga d'alguns jugadors importants, sobretot de la part atacant» i no dubta a assegurar que la classificació per a la fase d'ascens «havent agafat l'equip en cinquena posició, és un premi».

Tot i que a priori el Talavera és inferior al Reus –els manxecs han acabat quarts i els roig-i-negres segons– i Ferri, que «sempre» ha apostat per un 4-4-2-, no dubta a referir-se precisament a aquesta dada, el tècnic del Talavera veu el seu equip «tècnicament inferior al Reus però superior tàcticament» ja que són «un bloc molt treballador».

El barceloní no pot seure a la banqueta, ja que l'antic tècnic no ha resolt la seva situació contractual