Assalten l'església del Carme de Girona i roben les almoines i l'equip de megafonia

Dissabte al vespre mossèn Pere Domènech va fer la missa de les set del vespre amb normalitat. Hi van assistir un centenar d'oients, la majoria coneguts del rector del Carme. La hipòtesi, però, que pren més força per explicar el robatori és que els lladres es van amagar en alguns dels molts racons de l'església fins que el capellà va haver marxat i van esperar el moment oportú, quan ja era fosc, per posar-se a treballar i accedir a la sagristia. No van encendre mai els llums de la nau principal i van fer servir ciris i espelmes per moure's per l'interior del temple. Primer van posar una escala, que van agafar de la mateixa església, i van intentar esbotzar una reixa de ventilació que és a un dos metres d'alçada des d'una capella lateral per intentar entrar a la sagristia. No se'n van sortir i un d'ells fins i tot es va lesionar durant l'operació, ja que es van trobar restes de sang.

Després ho van provar a través de la reixa de ventilació que hi ha arran de terra i darrere la qual hi havia muntat el moble de l'aparell de música. Aquí sí que van poder fer un forat i entrar a la sagristia. Després, des de dins, van treure la barra de ferro que bloqueja la porta i van esbotzar el pany. Un cop a dins, van remenar papers i calaixos fins que van trobar els diners, uns 400 euros que es van endur. A la sagristia es guarda la col·lecció d'objectes religiosos (calzes, copons, etc.), de gran valor històric i pecuniari. Després d'agafar el seu botí i deixar penjades en una barana unes eines que havien fet servir per foradar la paret, van sortir per la porta principal, que es pot obrir sense cap problema des de dins. Van deixar la porta oberta.

L'endemà al matí, quan la majordona va anar a obrir l'església, se la va trobar oberta i amb una feligresa asseguda a dins. Aviat va veure què havia passat i van avisar els Mossos. Com que la policia científica va destinar bona estona del matí a inspeccionar l'església i buscar empremtes, ahir no es va poder oficiar la missa de diumenge. Els fidels van optar per repartir-se entre altres temples, com ara l'església de Sant Feliu i el Sagrat Cor.