«El més important és que els personatges siguin contradictoris»

–«No crec que tinguin res a veure. En tot cas tenen en comú el fet de ser personatges familiars i molt duals en aquest sentit: per un cantó, tenen una vida personal molt intensa i una certa ambició. En Claudi és molt més resolutiu que en Tomàs de Mar de fons. Té les coses bastant més clares d'entrada, encara que després dubti. I no m'he especialitzat en personatges d'aquest tipus. Al teatre he fet El café, de Goldoni, que era una comèdia, i estic fent el Platonov, de Txèkhov; són personatges teatrals molt més complexos que els de la televisió, que evolucionen, van traient les capes de ceba de mica en mica.»

–«Són personatges diferents; els que són bones persones tenen un punt interior remarcable, moltes vegades. El més important d'aquests tipus de personatges és que siguin contradictoris, com som tots en la vida. No crec que hi hagi gent bona ni dolenta absolutament; segurament sí que n'hi ha alguna de bona, però no és el que més abunda. En aquest sentit, estic content amb la sèrie, perquè intenta que tots els personatges siguin polièdrics.»

–«Els guionistes em coneixen i saben que hi poso bastant de part meva, hi poso molta cullerada. M'agrada molt donar aquest sentit de l'humor als personatges; però no és només sentit de l'humor, és una qüestió més vital. Intento buscar-hi aquesta punta d'humor però també de tragèdia, de drama. En Claudi Guitart l'hem vist riure i ens fa riure, però també l'hem vist plorar i ens fa plorar.»

–«Són capítols de 25-30 minuts que et permeten conèixer els personatges a poc a poc. Sé què li passarà a en Claudi fins d'aquí a quinze dies, més no. I això no deixa de ser un joc interessant per a l'actor.»

–«La Lídia és un personatge molt potent, amb una cara molt fosca, que ja s'ha insinuat una mica; estan junts per alguna cosa i s'avenen, i hi ha un material emocional comú.»

–«Exacte. Has fet una referència interessant. En Macbeth no deixa de ser portat per ella, per Lady Macbeth, i una mica d'això hi ha en la relació entre Claudi i Lídia.»

–«L'aspecte formal està més cuidat que mai: fotografia, il·luminació... És una sèrie d'una exigència formal importantíssima. S'ha fet un pas molt gran en aquest sentit. S'està fent una feina important tant en l'aspecte artístic com en el tècnic. La factura és molt bona i la gent està molt enganxada.»

–«Són feines que són el mateix, però molt diferents. Una complementa l'altra. Com a actor de teatre no em puc queixar i vaig estar set anys sense fer televisió. En aquest país, però, sembla que si no fas televisió no existeixis. Aquí, el teatre, sense ser minoritari, se'n fa molt i és molt bo, però quan fas televisió arribes a molta més gent.»
–

–«Vaig fer algunes col·laboracions fa molts anys a Raquel busca su sitio (TVE). Però la primera vegada que vaig fer una sèrie a Madrid d'un període més llarg va ser Cazadores de hombres (Antena 3), amb l'Emma Suárez; una sèrie policial molt potent i que no va funcionar perquè es va programar d'una manera molt estranya. M'agrada molt anar a Madrid a treballar i m'hi sento còmode, però la meva família, la meva casa, és aquí, i si tinc feina aquí, vaig fent aquí.»