La Besalú medieval, al detall
L'historiador Jordi Sagrera recopila en un volum l'evolució de la vila entre els segles IX i XV
Besalú és una mina, per als historiadors. Habitada ininterrompudament des del segle II aC, ha estat l'Edat Mitjana, però, d'on els investigadors han extret més informació. Això es deu, d'una banda, que se'n conserva un gran llegat arquitectònic i abundant documentació escrita i, de l'altra, a les excavacions arqueològiques que s'hi han fet, sobretot als darrers anys, arran d'un conveni entre l'Ajuntament i la UdG. Un dels especialistes que més ha excavat al subsòl besaluenc i ha buidat més arxius relacionats amb la vila comtal és l'historiador i professor de la universitat gironina Jordi Sagrera (Girona, 1965). Els fruits del seu treball més els coneixements aportats anteriorment per altres investigadors els exposa Sagrera a Les muralles de Besalú. Restitució cartogràfica, editat per l'Ajuntament i l'editorial Clavell Cultura, amb la col·laboració de la Diputació i Amics de Besalú. Malgrat el títol, les muralles són només el fil conductor del treball, que comprèn des del segle IX al XV i posa especial èmfasi en el XIV. De manera molt exhaustiva, s'hi tracta la casa de la moneda, els portals de Rocafort, la torre Lardera, el barri de Capellada, la sinagoga o el portal dels jueus, al mateix temps que s'ofereix informació detallada de cadascuna de les illes de cases del segle XIV del que ara constitueix l'anomenat barri antic. «En qualsevol cas, el més transcendent d'aquesta publicació –afirma l'autor– és el fet que s'hi estableix una seqüència històrica.»
Deures pendents
Tot i el gran volum de dades que hi aporta –la majoria inèdites, atès que s'han aconseguit als darrers anys– Sagrera presenta el llibre no tant com la culminació d'una recerca com un punt de partida per a futures investigacions. En aquest sentit, l'historiador assenyala dos reptes principals: el Prat de Sant Pere i el castell comtal, un espai i un edifici dels quals hi ha poca informació i, per tant, s'ha publicat poca cosa.
La presentació del llibre es farà el dia 19 de juny. Sagrera oferirà una xerrada i una visita guiada per la Besalú medieval.
La vida a la plaça
L'autor de Les muralles de Besalú. Restitució cartogràfica confessa que una de les feines que més li agradaria fer en un futur en relació amb el municipi garrotxí seria investigar a fons la vida a la plaça (l'actual plaça de la Llibertat) del segles XIV i XV. A les seves cases –explica l'historiador–, hi vivien les famílies més influents de la vila, bé perquè ocupaven càrrecs de poder polític o bé perquè eren comerciants importants. «Es conserva molta informació documental i fins i tot algun diari que escrivien uns quants d'aquells patricis, cosa que és molt difícil de trobar», diu Sagrera, convençut que amb tot aquest material es podria descriure fil per randa la vida quotidiana de la vila.