Tarragona reviu l'època d'esplendor romana

Els ibers comerciaven amb els grecs i els fenicis, a qui venien cereals i metalls a canvi d'objectes de luxe que ells no sabien fabricar. El mercadeig era directe ja que llavors l'intercanvi monetari no existia. Avui encara és difícil saber com vivien els antics pobladors de la península perquè, tot i que es coneix l'alfabet que usaven, no se sap com interpretar-lo. Ho explicava el Roger, l'arqueòleg d'Ibercalafell, el grup de recreació de la cultura ibèrica que aquest cap de setmana ha programat diferents sessions als jardins de Camp de Mart perquè el públic conegui de més a prop els seus costums i formes de vida. Però també curiositats poc imaginables, com el fet que els ratolins van arribar per culpa dels fenicis. Les àmfores els servien, doncs, no només per emmagatzemar oli o vi, sinó també el gra del cereal perquè aquestes bèsties no se'ls mengessin. També utilitzaven sitges que cobrien amb una llosa a sobre. Els fruits secs, els llegums, els ous –les gallines també les van portar els fenicis– les fruites i les verdures eren el seu aliment bàsic i deixaven per als grans festins la carn: «S'havien d'adaptar al que tenien» i per això van desenvolupar diferents maneres de conservar els aliments, com ara salar-los, macerant-los amb oli o fumant-los. D'altra banda, treballaven el ferro per elaborar les eines que els havien de servir per treballar al camp mitjançant una tècnica que no arribava a fondre el material, sinó que només l'escalfava per poder-lo manipular. Pel que fa al plom, el feien servir per dissenyar elements ornamentals i joieria, mentre que l'estany i el coure tenien altres usos. Els ibers eren persones baixetes i més aviat «rabassudes», explicava el guia i els arqueòlegs creuen que tenien unes creences religioses politeistes.

L'«ingeni» i la «flexibilitat mental» dels romans els convertien en grans estrategs tot i la pèrdua d'efectius militars que sofrien en les successives guerres. Cohors I Gallica proposava descobrir l'evolució de l'exèrcit durant els s.III dC i IV dC a través dels seus vestits, equipament i armament que utilitzaven per defensar-se de l'enemic.

L'ofrena al déu Júpiter es feia per commemorar l'aniversari de l'ascens al poder dels emperadors. El comandant d'una unitat de l'exèrcit era l'encarregat d'encendre la foguera amb el so de fons del rhombus, l'instrument preferit del déu, que es tracta d'una peça lligada a un cordill que es fa girar i que sona amb l'impacte de l'aire. Segons les dimensions emet un so o un altre. Després de l'ofrena, l'exèrcit feia una demostració de maniobres militars.

La figura de l'espia va prendre molta importància durant la guerra civil de l'any 69 dC, en la qual es van enfrontar Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià. En una època d'inestabilitat política, el frumentarius ronda pels camins a la recerca d'informació valuosa, com la transmissió de missatges oficials. Ja existia, doncs, el servei d'intel·ligència, que també servia el poder polític, per controlar el trànsit de mercaderies, el servei postal, etc. El grup Legio I Germanica, una associació de recreació històrica romana, ho ha explicat a través de l'escenificació de Quid vidisti, frumentarie? que s'ha estrenat a Tàrraco Viva i que també ha servit per conèixer com era la xarxa viària llavors.