«Caixa Laietana ha mort»

«Això de Caixa Laietana està dat i mort.» Qui parla és l'home que coneix millor que ningú la caixa de Mataró. Es tracta d'Albert Mayol, director general de l'entitat entre 1949 i 1976, fill d'Ignasi Mayol, director general entre 1910 i 1948, i germà de Claudi, el dinamitzador de l'obra social entre els anys cinquanta i setanta. Una nissaga vinculada a la Laietana. Tant, que Albert Mayol va néixer a l'antic edifici de l'oficina central de la caixa. Ara té noranta-quatre anys, ha perdut la visió, va en cadira de rodes i surt molt poc de casa. El cap? Claríssim.

–«A Espanya, els bancs volen suprimir les caixes perquè consideren que els fan la competència. Caja Madrid, que és l'entitat d'estalvis més polititzada de totes, fa la feina als bancs. Si atrau la Laietana i les altres entitats espanyoles vinculades a l'operació, és per absorbir-les. De moment, Caja de Madrid, controlada pel PP, les festejarà dient que els garantirà el nom i la independència.»

Durant la seva direcció general, Mayol va ser elegit representant de les caixes petites i mitjanes de Catalunya a la CECA, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis. Va ser per ell que la caixa de Mataró va crear el premi Iluro de monografia històrica, únic en el seu gènere, que ha fet que avui, després de cinquanta edicions, la ciutat de Mataró i el Maresme siguin els territoris més ben estudiats de Catalunya.

–«Quan jo era director general de la Laietana, la Caja de Madrid va organitzar una exposició sobre l'obra social de totes les caixes espanyoles. Franco va presidir la inauguració. Quan van fer el recompte de les fotos dels directius que li havien donat la mà, van trobar a faltar la meva. No l'havia volgut saludar. A partir de llavors vam tenir unes inspeccions duríssimes i continuades. No ens van trobar mai res. La Laietana podia exhibir un funcionament modèlic.»

Albert Mayol també va ser el responsable que Caixa de Mataró, que és com es deia l'entitat des de la seva fundació, canviés el nom pel de Caixa Laietana.

–«Als anys seixanta la caixa era controlada per la Falange i per un sector de pagesos industrials molt desprestigiats. Amb el nom de Mataró no hauríem pogut obrir una oficina ni a Badalona.»

Mayol es pregunta: «Per arribar al mateix resultat, per què en comptes de reforçar Caja de Madrid no han arribat a un acord amb la Caixa de Pensions, amb la qual ja havíem tingut relacions abans de la guerra, o amb altres caixes catalanes?»

Caixa Laietana, que sempre havia tingut la seu central al carrer d'En Palau, al centre de Mataró, ara la té en un edifici nou al Pla d'en Boet, a l'extraradi: «Un dia me'l van voler ensenyar. Vaig mirar la col·lecció de peces artístiques de mal gust que acumula, i vaig decidir que no hi tornaria mai més.»

Mayol no vol deixar passar per alt una paradoxa. El carrer d'en Palau rep el nom de la família que habitava una casa noble situada prop de l'antiga seu de la Laietana i que ara és un centre cultural. Jaume Boter de Palau, actual president de l'entitat, pertany a aquella família i aquella casa: «Amb l'antic veí presidint-la, la maten.»