La Paeria dissenya una nova plaça del Dipòsit
L'Ajuntament aprova el projecte d'urbanització d'un punt estratègic del centre històric de Lleida
La plaça del Dipòsit i el carrer Múrcia experimentaran una remodelació integral i constituiran, així, una nova porta d'accés al Centre Històric de la ciutat. L'objectiu principal, pel que fa a la zona de la plaça del Dipòsit, és la reordenació dels elements actuals de l'espai així com prioritzar-lo per a l'ús dels vianants. El carrer Múrcia es reurbanitzarà amb plataforma única, és a dir, amb les voreres i la calçada al mateix nivell.
La superfície d'actuació del projecte és de 3.540,82 metres quadrats i inclou des de la plaça Cervantes fins al carrer Tallada. La nova disposició de la plaça eliminarà l'actual vial de circumval·lació, ampliant l'espai pels vianants, i proposa un tram de connexió per permetre que els veïns puguin accedir als seus aparcaments, així com els serveis d'emergències. Al carrer Múrcia se suprimiran les voreres de manera que se situarà tot el ferm al mateix nivell i es col·locaran pilones per separar la calçada i les voreres. Les dues voreres seran de cinc metres cadascuna i la calçada de 3,20 metres, amb un carril únic de circulació. La plaça del Dipòsit estarà separada del carrer Múrcia a través d'una barana.
La nova plaça del Dipòsit tindrà la particularitat que el paviment serà reflector i dibuixarà el perímetre del dipòsit d'aigua que hi ha al subsòl. El dipòsit, ara convertit en museu, té 25 pilastres, que també es marcaran de la mateixa manera. El paviment funciona a partir de la captació i absorció de la llum natural del sol que després la projecta de nit.
Una plaça del segle XVIII
La Plaça del Dipòsit és una construcció que data de 1792, quan el marquès de Blondel va lliurar a la ciutat el dipòsit de l'aigua. En un principi, el dipòsit de l'aigua era una previsió d'intendència militar per resistir possibles setges a la ciutat però més tard es va destinar a emmagatzemar aigua per la seva distribució a les fonts de la ciutat. Amb el pas del temps va anar perdent protagonisme en el sistema d'aigua potable de Lleida fins que a finals del segle XX, es va convertir en un museu.
Ampliació del cementiri
La Paeria treu a licitació la construcció de 108 nous nínxols al departament de Sant Anastasi, la part més vella del cementiri municipal ja que data del 1784. L'any 2006 va ser enderrocat i és per això que ara s'aborda la construcció d'aquesta primera fase d'un projecte més ampli que preveu la construcció de 1.168 nous nínxols a tot el departament.
Aquesta primera fase se centrarà en la part que dóna al departament de Santa Cecília, on s'habilitaran dos edificis funeraris amb 27 files de quatre nínxols cadascuna. També es condicionarà el vial annex de cinc metres d'ample.