Urbanisme

El passeig de Gràcia exigeix el seu torn

Comerciants i veïns reclamen una remodelació per solucionar la degradació del paviment, els fanals i les illes centrals

No era el torn de la Diagonal, però sí que és el torn del passeig de Gràcia. Si no per aquest mandat –queda només un any per acabar-se i es pot dir que tot el peix ja està venut– sí pel que ve. I per això el president de l'associació Amics del Passeig de Gràcia, Luis Sans, llança un missatge inequívoc per a «tots els partits polítics»: que incloguin, en els seus propers programes electorals, la remodelació del passeig de Gràcia.

Ara bé, que ningú s'espanti: l'entitat que aplega comerciants i veïns del passeig barceloní el que vol no és una reforma en profunditat a la manera que s'havia plantejat per a l'avinguda Diagonal, ni tampoc que s'introdueixin canvis en la secció del passeig de Gràcia. El que reclama Amics del Passeig de Gràcia és una remodelació per solucionar definitivament el deteriorament de determinats elements que formen el passeig i que han patit l'efecte del pas dels anys, i també vol una actuació especial per a les petites illes centrals, que Sans considera que estan especialment degradades.

Més llum i paviment nou

De la secció actual del passeig de Gràcia, l'entitat no en té cap queixa: «Hi ha prou espai per als vianants i els cotxes.» Ara, això sí, l'opinió ja canvia quan es tracta de l'estat del paviment de les voreres i de la il·luminació del conjunt del passeig. Així, l'entitat denuncia des de fa temps que el paviment actual té «molts forats», que les rajoles modernistes tant pròpies i singulars del passeig no estan «ben fixades» i s'aixequen pertot arreu, i quan no, hi ha qui se les emporta. «Caldria estabilitzar d'una vegada el paviment» per solucionar aquests problemes, assenyala Sans.

Quant als fanals, l'associació indica que són molt antics i tenen una instal·lació vella, que en condiciona qualsevol millora. En aquest sentit, reclama una renovació de la instal·lació que permeti també incloure-hi més potència de llum i que, alhora, siguin de baix consum. Per això, l'aposta és clara: aconseguir que «facin més llum i siguin més eficaços».

Illes mal cuidades

A parer dels Amics del Passeig de Gràcia, qui s'emporta la palma quant al seu estat deplorable són les petites illes centrals per a vianants. Segons Sans, estan fetes des de l'any 1974 i no s'han tocat des d'aleshores. «Aquí caldria una reforma més en profunditat perquè aquesta zona no està ben solucionada», afirma, i a més, denuncia la quantitat de forats que hi ha en aquest tram del passeig, que és «un niu de coses mal cuidades». «Les sortides dels pàrquings estan posades al mig i de qualsevol manera», precisa.

Segons l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, per ara i dins d'aquest mandat no hi ha prevista cap mena d'actuació de remodelació com la que demana l'entitat que representa el passeig de Gràcia, més enllà de les accions de manteniment que es fan regularment.

Sigui com sigui, el president d'Amics del Passeig de Gràcia recorda que les millores urbanístiques beneficiarien enormement una zona comercial com aquesta, que al cap de l'any rep una gran quantitat de visitants.

Sobre el manteniment del passeig de Gràcia, que correspon a Medi Ambient de l'Ajuntament, fonts d'aquesta àrea destaquen un seguit de tasques d'adequació i millora que s'hi han fet en aquest mandat i fins ara. En concret, s'han fet actuacions a les voreres i s'han instal·lat projectors de llum de reforç a les cruïlles, 269 unitats. Segons fonts de Medi Ambient, aquestes millores realitzades han costat 51.000 euros.

Ara queda pendent adequar a l'actual normativa ambiental de l'enllumenat una part dels punts de llum clàssics existents al passeig. Es tracta de canviar aquests equips antics que funcionen a partir del sistema de vapor de mercuri per làmpades d'halogenurs, que són bombetes de baix consum. Aquest canvi es farà en 18 unitats i l'import d'aquesta millora serà de 3.500 euros.

la crònica

Adelerats i badocs

A.B

Poques classificacions humanes salomòniques permeten tant d'ajustament com la dels vianants del passeig de Gràcia. Els qui hi van amunt o avall, o d'un costat a l'altre, es divideixen en dos grups: els adelerats i els badocs. Els caminants que hi van per feina o per arribar a algun lloc hi passen a tota velocitat. Els qui hi passegen per passejar –sobretot turistes– fan el badoc, s'entretenen o es paren de manera massa sobtada per als qui fan una cursa. Els badocs miren enlaire, però tot i així, són els que es poden adonar d'una manera més evident d'alguns dels elements deteriorats que els comerciants censuren. De cap a cap, es poden trobar prop d'una desena de tanques que envolten rajoles per arreglar.

Les illes centrals les coneixen més els badocs i adelerats més extrems. És a dir, aquestes illes primes, que sembla que no hi siguin, que a estones i trams serveixen d'aparcament de cotxes i motos, només les utilitza qui recull el seu vehicle i qui espera l'autobús (en termes generals, adelerats) o qui espera el bus turístic (badocs, que a ple estiu formen una llarga cua). Per qui no ha de fer cap d'aquestes tres tasques, és possible que no s'hagi fixat en el paviment enfonsat, clivellat o mig trencat d'aquestes illes. O és un paviment que conserva la rajola modernista original, més gran i blava que l'actual de les grans voreres laterals, o és un paviment senzillament enquitranat.

Una passejada detinguda permet veure més coses. De venedors ambulants –que preocupaven força els comerciants–, aquesta setmana no se'n veien, tot i que això va a tongades. El paviment enrajolat de les voreres està ennegrit pels xiclets –fa poc, a la Rambla, van fer una operació de neteja– i de tant en tant es veuen clapes de rajoles que ballen, esquerdades o trencades. Els seients o parterres de ceràmica modernista també estan enfosquits. Com els adelerats i els badocs, la mateixa barrija-barreja es trasllada a tot el mobiliari del passeig, on conviuen fanals i rajoles de tall i aire modernista, amb una part d'elements deteriorats, amb fanals «normals», paviment esquinçat o el cert desordre que respiren les calçades laterals i les illes primes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.